La Junta del Fubol Club Barcelona ha fet públics canvis en el procés d’admissió de socis que ja van ser anunciats com a propostes electorals en les passades eleccions a la presidència del club.
Amb aquests canvis jo no podré ser soci. Ni qualsevol japonès, saudí o nordamericà que volgués tenir a casa un carnet que simbolitzés la seva vinculació sentimental, la seva identificació, al club. Amb aquests canvis es consagra un sistema de castes privilegiades: família directa de soci, menors d’edat, ex-socis i (atenció!) “simpatitzants fidels i que tinguin estima pel Club, com poden ser col•lectius adherits a l’Entitat o al món penyístic”, en paraules de Jordi Cardoner, vicepresident de l’Àrea Social.
Jo no em crec que qualsevol rus pugui fer-se soci, fer socis a cinquanta-mil russos més, portar-los a tots alhora a Barcelona i fer-los votar a tots per ell per a fer-se president del club. És tant possible això com que em toqui la grossa de Nadal tres cops seguits. O que algú es gasti una pasta molt llarga en ser president del Barça només per romanticisme.
Si que crec que algú pot tenir interés comercial en aconseguir que el que durant més de cent anys ha estat un club popular i socialment transversal passi a ser elitista.
Tant se val d’on venim
si del sud o del nord
una bandera ens agermana
Ens agermanava.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!