Understanding Comics

Una reflexió formal sobre els còmics com a mitjà d’expressió.

Portada del llibre 'Understanding Comics. The Invisible Art', de Scott McCloud

Comencem explicant què no és aquest llibre. El ninotaire Scott McCloud reflexiona sobre els còmics com a forma artística, però no parla ni de géneres, ni d’estils, ni de temàtiques, ni d’autors; tot i que fa alguns comentaris sobre alguns autors concrets per a ilustrar algun tema.

McCloud comenta elements del llenguatge visual dels còmics, com les vinyetes, les línies, els colors, etc., i com s’utilitzen per a expressar fenòmens dels que no és evident el seu trasllat al paper, com el so o el temps. El que interessa a Scott McCloud és discutir el que es pot fer amb aquest mitjà d’expressió i en reivindicar-lo com a forma artística amb una llarga tradició històrica.

Ho fa mitjançant un còmic, amb un protagonista fictici que ens acosta a les seves reflexions, que acostumen a ser llargues i abstractes. Això provoca que Understanding Comics esdevingui aviat un llibre feixuc de llegir. El mateix McCloud inclou un sensacional acudit final reconeixent-ho.

El resultat és tant interessant com difícil de pair. El fet que Scott McCloud hagi limitat els exemples pràctics i que hagi basat les seves explicacions teòriques en la lletra i en dibuixos que no poden tenir prou context fa que les explicacions no siguin prou dinàmiques.

Un estudiós de la història o la semiòtica de l’art pot trobar fascinants les discussions dels diferents conceptes però a mi, simple aficionat que vull entendre millor el que llegeixo,se’m fa feixuc i no puc copsar tot el què hi ha dins d’Understanding Comics.

Però alhora, penso que Understanding Comics m’ajudarà a apreciar millor els còmics amb dibuixos no realistes i amb elements visuals que fins ara trobava extravagants simplement per desconeixement del llenguatge.

Adient per a curiosos molt interessats sobre l’art i els còmics. Contraindicat si espereu que per ser un còmic hagi de ser lleuger o entretingut.

Salut i sort,
Ivan.

La Capella Sistina

No, no penso fer el ridícul parlant de la Capella Sistina. Busqueu a Google, si teniu temps i curiositat, o aneu directament a la web oficial dels Museus Vaticans.

Però si que comparteixo amb vosaltres aquest enllaç què permet veure-la força bé a través d’internet. Ni punt de comparació amb una visita real, però és tot el què es pot fer quan ets lluny i ho vols veure. I està molt bé treure profit de la tecnologia, oi?

Apa, ja podeu tornar a criticar que si la pèrdua de llocs de treball, la pèrdua de privacitat, la despersonalització de les relacions i tot el que volgueu.

Salut i sort,
Ivan.

Imatges secretes: Picasso i l’estampa eròtica japonesa

Fins diumenge 14 de febrer teniu temps de veure aquesta exposició que fan al Museu Picasso.

Imatges secretes: Picasso i l'estampa eròtica japonesa

Imatges secretes: Picasso i l’estampa eròtica japonesa combina dues fonts: col·lecció privada d’estampes de Picasso i un bon grapat de gravats que va deixar el pintor malagueny influenciat pel japonisme.

Més enllà de la simple contemplació dels gravats, l’interessant d’aquesta exposició és reconèixer (en el meu cas, apenes intuir) la influència que uns autors llunyans van exercir sobre un altre. En el meu cas no he estat capaç més que de descobrir les òbvies similituds temàtiques i la mancança de prejudicis.

En canvi, les estètiques són ben allunyades. On els japonesos tractaven de ser refinats, Picasso (i també els seus coetanis que va conèixer a França) buscaven semblar-se a l’art primitiu, cercant allò més autèntic i genuí, i no tenien problema en que les seves obres semblessin salvatges.

Una bona manera d’invertir una hora de temps.

Adient per a encuriosir-vos amb l’art. Contraindicat si veieu una llarga cua de turistes a l’entrada.

Salut i sort,
Ivan.

Ukiyo-e

Fins el 14 de setembre teniu temps de veure a La Pedrera una més que interessant exposició sobre art japonès.

Hokusai - La gran ona de Kanagawa

Tot i que La gran ona de Kanagawa d’Hokusai sigui potser l’estampa més coneguda de l’ukiyo-e, n’hi ha moltes més que també es presenten a La Pedrera, que són tant o més interessants i que tenen molt poc a veure temàticament.

Bàsicament el nom d’ukiyo-e es refereix a un conjunt de tècniques per a realitzar estampes sobre fusta de cirerer, un art que es va desenvolupar al Japó dels segles XVII i XVIII i que va fascinar els cercles artístics europeus del XIX, particularment gent com Van Gogh.

Són estampes delicades i de gran força visual. Amb molt poques linies i menys colors aconsegueixen expressar i transmetre sentiments amb gran intensitat. Tant se val si estem parlant de retrats, de paissatges o de la vida quotidiana. L’interès dels artistes i la moda va anar passant per diferents objectes d’atenció, potser els que aquí han esdevingut més tòpics és el de les estampes eròtiques i les imatges del mont Fuji, però paga la pena veure les altres sèries.

A internet podeu trobar un munt de websites dedicades a l’ukiyo-e. Per una brevíssima introducció al concepte, l’entrada de la wikipedia, ja va prou bé. Si preferiu empapar-vos de les imatges, us recomano aquesta galeria.

El que a mi m’atrau de l’ukiyo-e és la simplicitat del dibuix, la suavitat en la forma. Ni el dibuix ni els colors són agressius. El que em m’agrada és la rotunditat del missatge, el colpidor que arriba a ser la visió de les estampes. Quan veig l’ona d’Hokusai gairebé sento la força amb que impactarà més endavant; quan veig el Fujiyama a les seves estampes, respiro l’aire dels boscos japonesos. Contemplant les escenes de la vida quotidiana d’Hiroshige pots escoltar les seves converses i el soroll del seu treball.

I el que em resulta més fascinant és que els retrats són més aviat caricatures. Fixeu-vos a les cares. Pocs traços realistes, abundància d’estilització, corbes suaus impossibles a fisonomies reals. Però el resultat és un retrat: veus la persona que hi ha al davant. I entens com és. Semblant a les màscares del kabuki.

En comparació, la majoria d’estampes eròtiques, les trobo simplement correctes. Però tot i així, recomano que no us les perdeu.

Adient per a desconnectar durant una bona estona. Contraindicat si l’estiu us obliga a estar a l’aire lliure.

Salut i sort,
Ivan.