Fora l’Exèrcit!

S’obre el Saló de la Infància i la Joventut sense presència ni de l’exèrcit ni de la policia. Ja sé que sóc raret, però no ho veig bé.

Els nens i nenes, pel que veig cada dia, en gaudeixen molt dels vehicles policials, d’escoltar sorolloses sirenes i veure uniformes. I a l’igual que molts adults, pateixen una estranya fascinació per les armes, especialment les de foc. Aquest delit pels soldats i policies es reflecteix també en el mercat de joguines i en la producció cultural industrial. Des d’Hazañas bélicas fins a PAW Patrol podem trobar exemples uniformats. I si en voleu de no uniformats, mireu qualsevol episodi de Tom & Jerry.

Jo també estic d’acord en inculcar els valors de la pau i la no violència a la canalla. I això vol dir, entre d’altres coses, explicar què és la violència, per què no l’hauriem de fer servir, i com és que fins ara ha estat el mètode més emprat per la humanitat per a resoldre conflictes. Per a rebutjar quelcom, primer cal valorar-ho, i per a valorar-ho bé cal conèixer allò del que es parla. És a dir, n’hem de parlar i ho hem de fer amb naturalitat.

Per què l’exèrcit i la policia espanyoles tenen mala fama al nostre país és quelcom que hauria de ser evident a qualsevol amb un mínim de coneixement de la Història del país. Però les esquerres haurien d’aprendre aquesta lliçó: la seguretat és massa important com per a deixar-la en mans de la dreta, i més concretament dels aficionats a les gestes heròiques de La Legión i la Wehrmacht, l’extrema dreta. Si les esquerres no s’involucren, la gestió de i el discurs sobre la policia i l’exèrcit seguiran en les mateixes mans de sempre. I això sabem ben bé on ens portarà.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Populismes

springsteen-on-trump

La cita és de Bruce Springsteen parlant sobre Donald Trump. La podeu trobar a molts llocs, per exemple a Billboard, on comenten una entrevista pública del Boss amb un editor del New Yorker.

Opino que aquest pensament aplica a molts més polítics i partits. A Europa ho estem patint des de fa temps amb els feixistes no declarats, bocamolls interessats, i molts conservadors que defensen protegir el de sempre perquè no volen canviar res.

La manera en que s’està produint la globalització està deixant molts danys col·laterals pel camí. Però aquest és un altre tema1.

Molta sort avui, americans i subdits de l’imperi.

Salut i sort,
Ivan.


  1. Si, Jordi, sé què tinc pedent fer un article sobre aquest altre tema. I un altre sobre Europa i el Brexit. 

Salaris

Els diaris publiquen els sous dels directius de TMB. Els podeu llegir a El Periódico o a l’Ara.

Està bé aquest exercici de transparència. De fet, és imprescindible.

Opinió? Em semblen sous baixos per a càrrecs on la responsabilitat i la l’exigència de competència són molt elevades. Però em sembla perfectament coherent amb els sous baixíssims que es paguen a Espanya.

Molta gent em demana què en pensen els suïssos de la situació a Espanya. D’entrada, els suïssos són molt discrets i intenten no fer preguntes que puguin molestar el seu interlocutor. Els que tenen més confiança, confessen que no entenen res. No entenen com es poden fer segons quins errors; com es pot votar qui s’ha equivocat repetidament; o qui ha presumptament delinquit; o com es pot prohibir votar una decisió.

Però sobre tot, el que no entenen és com es pot viure a Europa Occidental amb poc més de vint-mil euros l’any.

I parlant de no entendre coses, no veig cap raó per no haver informat immediatament d’aquests salaris. Espero que aquest mes i mig que han trigat la Colau i els seus socis, els socialistes que han manat durant tants anys i que ella volia fer fora, no hagin amagat res.

Salut i sort,
Ivan.

26-J, la ressaca

De manera inexplicable, milions de persones continuen emperrades en no votar el mateix que jo i perseveren en l’equivocació. Conyes a banda, alguns comentaris breus i poc raonats i moltes preguntes obertes.

En sis mesos, no ha passat res significatiu per a la majoria de la població. Però els votants de Ciutadans no han aprovat que el partit estiguès disposat a fer costat Pedro Sánchez. La qüestió és si això apunta cap a una aprovació del lideratge de Rajoy al PP, o només de l’opció política més conservadora.

De la mateixa manera, la negativa de Pablo Iglesias a recolzar el PSOE (els futurs alumnes d’Història tindran un bon embolic de noms amb aquesta frase) per a formar govern crec que li ha costat una bona colla de vots. Un munt d’electors han deixat de considerar Unidos Podemos com una força útil per a canviar de govern. Què han votat? Han votat?

Això, o potser ha hagut un munt de votants que ha opinat que con aquellos no, i el que han rebutjat és l’acord entre Izquierda Unida i Podemos. Però, sense cap dada en la que recolzar-me, intueixo que no va per aquí.

Em fa l’efecte que la gran desviació i entre l’enquesta a peu d’urna i el resultat final reprodueix l’ocultació de vot que ha patit tradicionalment el PP a Catalunya. Que a la gent li faci vergonya el seu vot trobo que diu molt de les direccions dels partits. I a Espanya, això és el que potser li està passant a PP i PSOE.

Cau Mas, la CUP veta els pressupostos, torna a no presentar-se al Congreso, hem sabut part del que fa Fernández-Díaz, presideix Puigdemont, però la foto electoral catalana repeteix a nivell d’escons. Trobo que la gent ha votat ideològicament i que no té gaires dubtes. Caldrà veure les enquestes (seran més fiables?) sobre quins trasvassaments de vots ha hagut, però qui vulgui progressar electoralment haurà de moure fitxa i de manera molt agressiva.

No he trobat la comparació en nombre de vots respecte el desembre, però la diferència de vots a Catalunya entre CDC i el PP és mínima. El PP ha heretat els vots d’Unió? Ha tocat fons Convergència?

I per altra banda, sembla que la caiguda del PSC ha trobat el seu límit. Ara que físicament faran mudança, va bé que sàpiguen quins mobles electorals hauran de traslladar.

I molt pocs, però Ciutadans també ha perdut vots. Un 2% vol dir tècnicament repetir resultats, però la seva tendència ascendent, es trenca?

Els que diuen que això no canviarà mai, que mirin els resultats a Andalusia o Extremadura. Els analistes polítics dels anys 80 o 90 dirien que són del gènere de fantasia.

Tanmateix, què passa al País Valencià i a Ses Illes per a que no hagi alternància? Tenint en compte tot el que ha passat en els darrers anys allà, com ha de ser l’alternativa per a que continuïn guanyant els mateixos!

Quan parlo de política amb suïssos, sempre dic que una de les principals diferències amb Espanya és el diferent significat del verb governar. A Suïssa, vol dir gestionar el dia a dia i liderar la negociació; a Espanya, manar. Opino que les direccions dels diferents partits polítics haurien de començar a visitar els Alps.

Salut i sort,
Ivan.