Sam Mendes culmina la seva revisió del personatge James Bond amb un film magnífic, que continua la història començada a Skyfall.

La que previsiblement és la darrera pel·lícula de James Bond protagonitzada pel Daniel Craig m’ha semblat un excel·lent entreteniment. És cert que el guió té algun punt on l’espectador ha de ser una mica benèvol, però qui entra a un cinema ja sap de què va 007. Més o menys.

L’argument i el mateix nom d’Spectre remeten a la mitologia de la tercera saga més rendible del cinema.[^1] El guió deixa forats en l’explicació d’aquesta mitologia (concretament, del dolent d’aquest film) de manera que tant poden ser esquers per una futura entrega que els resolgui de forma continuista; o bé utilitzats més endavant per a donar-li un gir al protagonista i la saga.

Forats, deia, que afecten la resolució de situacions capdals del guió. No és que hom esperi realisme d’un film de 007, però si que la trama d’intriga sigui versemblant i les resolucions dels problemes, creïbles. En aquest punt de fantasia ens retrobem també amb els títols clàssics de la saga Bond, tot i que la renovació de la saga i del protagonista són evidents.

Igual que Skyfall i molt abans License to Kill la trama deriva de la vessant personal i no d’un encàrrec professional que rebi 007. I també com a ambdós films, estem al davant d’una història de venjança. S’explota per tant la vessant més negra de Bond, la que tant bé explotava Sean Connery i totalment oposada a la més divertida de Roger Moore. Els aficionats al cinisme esteu d’enhorabona.

En canvi, m’ha sorprés que la guapíssima Léa Seydoux no aparegui tant glamourosa com podria i s’hagi buscat pel seu personatge un perfil més proper al de Olga Kurylenko a Quantum of Solace que no pas a de les tradicionals Bond girls. És clar que, havent Monica Belucci per enmig i compartint escenari amb una magnífica Moneypenny, la quota de bellesa femenina en pantalla està molt ben coberta.  Igual que el contingut dels personatges, a diferència de moltes noies 007.

En definitiva, un film que sap greu que s’acabi.

Adient per a distreure’s durant una bona estona. Contraindicada si patiu de vertigen.

Salut i sort,
Ivan.

[^1] Harry Potter y l’Univers Marvel són al capdavant de la llista d’ingresos.