Ha acabat la segona temporada de Agents of SHIELD, que ha millorat la primera, ha estabilitzat el to de la sèrie i ha deixat un cliffhanger brutal per a la tercera temporada.

Així com la primera temporada va ser irregular en plantejament i guions, la segona ha estat molt més coherent. MARVEL’s Agents of SHIELD va d’una organització secreta d’agents bons que lluita contra una organització secreta d’agents dolents (anomenada HYDRA a l’univers Marvel) i una de les tasques que fa és controlar els aliens i els individus amb super-poders què hi ha a la Terra, no sigui cosa que els reclutin els dolents. I si es fan superherois, millor.

Amb aquest argument d’acció salpebrat amb ciència-ficció (més fantàstica què científica) MARVEL’s Agents of SHIELD continua aprofitant la veta de les conspiracions i l’haver de descobrir si els personatges són de debó el que sembla o si hi ha sorpreses amagades. Això i el fet que els guions van creuant aconteixement amb les estrenes cinematogràfiques de la franquícia fa que la trama sempre sigui liada, però sense arribar a la confusió.

MARVEL’s Agents of SHIELD aconsegueix el que pretén i no enganya. Hi ha personatges més complexes que d’altres, tots creen un cert grau d’empatia, però no és ni una sèrie per analitzar psicològicament ni un reguitzell de caricatures. I el fet que s’hagin oblidat definitivament dels episodis autoconclusius permet un guió més sofisticat i permet mantenir l’entreteniment a un nivell molt elevat.

Adient com a entreteniment d’acció i aventures. Contraindicada si busqueu reflexió profunda.

Salut i sort,
Ivan.