Divergent

Acció per a entretenir-se, argument interessant i amor a l’antiga per a diferenciar-se de les ombres de Gray. La fòrmula de l’èxit.

Pòster del film Divergent

Ho admeto, vaig trobar aquesta pel·lícula buscant què havia fet darrerament la Kate Winslet. Bé per la troballa, però tot i què encapçala el repartiment d’aquest film no és la protagonista. Això si, quan apareix a la pantalla es menja l’escena i la pel·lícula sencera amb el poc diàleg que li donen i un munt de personalitat. Una actriu tremenda.

Els protagonistes són uns adolescents que han d’escollir quina serà la seva vida. A aquesta distòpia el que queda de la humanitat a la ciutat de Chicago està dividit en cinc faccions segons el seu tarannà i que determinen el seu comportament social. Allà on A Brave New World era la intel·ligència o Gattaca la genètica, a Divergent són les virtuds humanes les que limiten la llibertat de la població.

Els minuts en que es discuteix com aquests cinc estrats socials actuen realment com a partits polítics és la part que més m’ha interessat de Divergent. Malauradament, hi ha poc aprofundiment i el guió es queda en el nivell de lluita política com la coneixem avui dia.

Després hi trobareu una típica història d’entrenament exigent, crueltat a l’hora de sel·leccionar els escollits de la facció, superació personal, acceptació de la diferència, rebelia i amor romàntic. Tot molt ben produit però fent servir massa minuts. Hi ha passatges en que vaig estar a punt de cridar-li al director que si us plau fes passar alguna cosa.

I l’escena de la tirolina, preciosa, però que no aporta res argumentalment i que ja hem vist a Els darrers dies de l’Eden i a The English Patient i que resumeix perfectament un film que s’inspira tant a La fuga de Logan com en Oficial y caballero i en la trilogia de Crepúsculo.

En conclusió, un entreteniment acceptable i una mica de matèria primera per pensar. Com que els llibres en que es basa han tingut molt d’èxit, la segona part Insurgent acaba d’estrenar-se i la tercera, partida en dos films, arribarà després.

Adient per a fer família amb les filles adolescents. Contraindicada pels aficionats a la ciència ficció més clàssica.

Salut i sort,
Ivan.

Una resposta a «Divergent»

  1. […] El segon film de la tetralogia Divergent baixa sensiblement el nivell respecte de la primera entrega. […]

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: