Tres titulars simultanis d’El País retraten un dels drames de la política espanyola: els càrrecs públics només estan per figurar.

Després d’un munt d’anys de governs dels seus mateixos partits, els governs de les comunitats valenciana i madrilenya miren ben lluny a l’hora de buscar les causes de la fallida de les seves televisions públiques. Es veu que l’actuació dels gestors durant anys no és rellevant pel tancament d’empreses públiques que no poden ni assumir els acomiadaments legals. La culpa és dels sindicats què defensen que s’apliqui la llei.

Clar què el partit que hi ha al darrera porta les finances de manera peculiar. Això de signar rebuts que no s’han cobrat déu de fer-li molta gràcia a gent com De Guindos, Montoro o Wert que no deixen de demanar sacrificis.

Dic jo què si el que fan els polítics professionals és irrellevant, ja podem votar a Carmen de Mairena, no? Ja no es tracta d’una crisi política, és el propi sistema de valors, l’ètica pública, la que està en qüestió. Acceptem la corrupció com a normal, o la rebutgem. Clar i ras, aquesta és la qüestió.

Qui hauria d’assumir respomsabilitats és la gent que diu què només pot votar cada quatre anys i recordar aquestes bestiese el proper cop que hagin d’escollir una papereta. I potser si què, eliminant tots els què tenen historials vergonyosos, acabarem haver de votar algun candidat folclòric.

Salut i sort,
Ivan.