No havia seguit amb gaire interès la carrera de k.d. lang fins ara, però aquest cinquè treball seu és molt recomanable.

Si li doneu una oportunitat trobareu onze cançons molt ben cantades i millor embolicades. Un àlbum dolç amb un aire lànguid que convida al relaxament i una actualització de gèneres passats. Hi ha moments en que trobem rock o folk, però n’hi ha molts en que sembla que estiguem escoltant la banda sonora d’un film dels 50, només falta que entrin Bogart i Bacall per la porta i demanin un parell de Martinis.

Adient per acompanyar un sopar romàntic. Contraindicat si heu d’entretenir adolescents inquiets.

Salut i sort,
Ivan.