Tard o d’hora, acabes entenent què entenen els candidats per una gestió eficaç. Hi ha qui, com Mourinho, creu que qualsevol cosa val per aconseguir la victòria final.
I qui fa trampes per a guanyar un congrès regional d’un partit, les pot fer per a ser el candidat a la presidència d’un govern, i les pot fer per a que els seus amics guanyin més diners. Perquè aquests amics saben el què ha fet abans i no convé que s’enfadin. Perquè és un trampós.
Ara el que cal saber és, no només si al PP de Balears volen escollir un trampós per a dirigir-los, que també, sinó si estan disposats a compartir la intimitat i l’esforç de la lluita política amb tramposos. I això diu molt de la gent.
Malauradament, de tramposos n’hi ha a totes bandes i a cap banda no volen ser els primers en treure-se’ls de sobre.
Bola extra: curiosos els contactes dels quadres del PP. També podia haver estat que s’afiliessin al partit de forma massiva els treballadors d’una correduria d’assegurances, d’un taller mecànic o d’una agència immobiliària. Però potser no hagués estat notícia. O potser és que el canvi de model productiu del país … millor deixem-ho.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!