Wilco: Star Wars

Wilco té nou disc. I paga la pena escoltar-lo. Star Wars s’obre amb EKG, una breu peça instrumental aspra i punyent, que dóna pas a More…, on veu i cors aporten melodia i un aire lànguid que contrasta amb la rotunditat dels instruments, principalment la percussió. De seguida arribem a Random Name Generator, on Jeff Tweedy continua cantant amb tranquilitat mentre al seu voltant la banda sóna amb creixent tensió continguda. Wilco et convida a la gresca, però te l’amaga. Amb The Joke Explained ja arribem a territoris una mica més complexes, amb un ritme que podria suggerir quelcom semblant … Continua la lectura de Wilco: Star Wars

Wilco, al Razzmatazz

Dijous passat vaig anar a veure Wilco a la sala Razzmatazz. Wilco és una banda de la que sempre he dit dues coses: que m’agraden però no m’emocionen; i que en directe segurament sonen més que el bé que ho fan als discos. El concert va estar més que bé. La banda de Jeff Tweedy té ofici: se saben les partitures, saben allò que més agrada el seu públic i saben com oferir-li. Només una pega: més d’un cop es va tallar el rotllo entre una cançó i la següent. Res important, perquè l’audiència (Razzmatazz estava ple de gom a … Continua la lectura de Wilco, al Razzmatazz