The Ghost Writer

No està gens malament, però tampoc no està massa bé. Mira que m’agraden els misteris polítics, i a més The Ghost Writer té un munt d’ingredients que la feien atractiva, però després de veure-la m’he quedat fred. Ho té tot: bons actors, bon director, guió interessant, i una ambientació maquíssima, però ni m’ha emocionat ni m’ha sorprés. Això sí, l’estona passa ràpid i sense molèsties. Del molt estelar repartiment destaco a l’emergent Olivia Williams, que ja va brodar un petit paper a An Education on també coincidia amb Ewan McGregor, aquí simplement eficaç. Brosnan continua intentant sobreviure a la seva … Continua la lectura de The Ghost Writer

Valkyrie

Una de les grans decepcions de la cartellera recent. Hi havia molta expectació amb Valkyrie. Representava la reunió, uns quants anys i milions de dólars després, del director i el guionista de The Usual Suspects, thriller de referència en la darrera década; el retorn de Bryan Singer al cinema d’intriga i acció, després de la seva trilogia de superherois; i el darrer intent d’obtenir l’Oscar per part de Tom Cruise. Al final, poca cosa. M’imagino que Cruise, després de les crítiques al poc rigor històric de The Last Samurai, va forçar que el guió sigués el màxim de respectuós amb … Continua la lectura de Valkyrie

John Adams

Minisèrie de set capítols d’una hora, sobre la vida de John Adams, el segon president dels Estats Units d’Amèrica. M’ha agradat moltíssim. És un retrat molt íntim i no gens amable d’un dels pares fundadors dels EUA. L’èmfasi està posat en les persones i els seus sentiments més que no pas en batalles i intrigues polítiques. Per a entendre’ns, és del mateix pal que el Cleopatra de Mankievicz. Ambientació excel·lent, maquillatge i vestuari extraordinaris, i interpretacions majestuoses a càrrec de Paul Giamatti, Laura Linney, Tom Wilkinson i Stephen Dillane. Hi ha algunes inexactituds històriques menors, tal com detalla l’entrada de … Continua la lectura de John Adams

Girl with a Pearl Earring

Hi ha dues maneres d’entendre una pel·lícula: una és considerar que el film és una història contada amb imatges, on prima el factor narratiu. L’altra consisteix en pensar-la com una successió d’imatges que explica una història, on el que té més èmfasi és la bellesa visual. La joven de la perla és d’aquesta mena. I a mí, que m’agrada més que m’expliquin una bona història a que m’ensenyin imatges boniques, m’ha agradat molt aquesta pel·lícula. La història és ben senzilla, irrelevant. Les imatges tampoc és que siguin gens espectaculars, tot i que recreen amb gran bellesa i major encert el … Continua la lectura de Girl with a Pearl Earring