Tokyo és molt gran

Una de les dificultats que trobava quan martiritzava algú de vosaltres, via bloc o personalment, explicant les nostres vacances al Japó, era transmetre la sensació d’enormitat que tens quan voltes per Tokyo. Afortunadament, Héctor García en el seu magnífic bloc Kirai.net publica una imatge satelital on es compara clarament la mida de Tokyo respecte les de Madrid i Barcelona. Alló que diuen de la imatge i les mil paraules és totalment cert. Salut i sort, Continua la lectura de Tokyo és molt gran

Barcelona sorollosa

De tornada a Barcelona, el primer que trobo a faltar és el silenci de Tòquio. Heu llegit bé, he dit el silenci. La petita ciutat on visc genera un nivell de decibelis qué és realment molest. Si no em creieu, proveu un dia de passejar una estona amb el iPod a un volum que no sigui el màxim. Pot ser proper al màxim, això si. Veureu que no hi ha manera d’escoltar cap cançó complerta sense que interfereixin obres, motocicletes, discoteques sobre quatre rodes, nens, senyores que en una vida anterior han estat peixateres, i senyors que no ho són … Continua la lectura de Barcelona sorollosa

Penelope a Tokio

No, no és que Pe s’hagi escaquejat del rodatge del film de Woody Allen a Barcelona. Es que la l’hem vista uns quants cops per aqui. El primer, a la portada d’una revista de moda. El segon, a una enorme valla publicitària, acompanyada de sa germana Monica. El tercer, al poster de Volver, penjat a un cèntric cinema, on l’estan projectant. I el darrer, al veure en una megapantalla d’aquestes que hi ha a les cruïlles el trailer de Volver. No deixa de ser curiós. Salut i sort, Continua la lectura de Penelope a Tokio

Tokyo, la nit

Us havia dit que ens extranyava no veure massa gent a Tokyo. Be, ja hem trobat les multituds. Resulta que de dia s’amaguen, probablement en oficines, i surten de nit. Veus parelles d’amigues, colles d’amics, parelles agafades de la mà i grups d’homes tots vestits amb vestits negres i camisa blanca (l’uniforme de l’oficinista) que van a sopar i a prendre unes copes junts. L’horari habitual d’oficina és de 9 a 5 o 6, però els oficinistes no tornen a casa fins a les 10. Si de dia l’acumulació d’anuncis lluminosos és impactant, de nit és espectacular. No és estrany … Continua la lectura de Tokyo, la nit