Un marit ideal

M’agrada i molt el teatre d’Oscar Wilde. Mentre no tinc temps (o em sobren temptacions) per a fer un cicle Wilde com Deú mana, sempre és bona idea aprofitar l’oportunitat d’anar a veure el muntatge d’Un marit ideal al Teatre Goya. Els que ja coneguin la comèdia An Ideal Husband a través de l’adaptació cinematogràfica, o qualsevol altra versió, trobaran al muntatge dirigit per Josep Maria Mestres i amb versió del Jordi Sala una actualització de frepant actualitat. Corrupció política, tràfic d’influències, doble moral, tot presentat d’una manera prou esquemàtica per a que el debat esencial estigui servit i alhora … Continua la lectura de Un marit ideal

La conquesta del Pol Sud

Una magnífica representació teatral que m’ha donat molt mal rollo. La conquesta del Pol Sud va d’una colla d’aturats que s’evadeixen (o ho intenten) de la precarietat en que hi són comodament instal·lats mitjançant l’aventura de Roald Amundsen. Aprofitant aquesta anécdota tant habitual (on llegiu noruegs al pol podeu posar-hi des de cocaïna fins a equips de futbol) Manfred Karge parla de pors, ilusions, barreres mentals i motivacions. Aparença trivial, rerefons molt profund. Karge parla, Albert Tola l’ha traduit i la direcció és de Carles Fernández Giua, que s’aprofita tant de l’agosarada escenografia de Eugenio Szwarzer (tot passa en un … Continua la lectura de La conquesta del Pol Sud

Taller de Fantasia / Supertot

En Josep Maria Benet i Jornet, arxifamós ara gràcies als serials de TV3, i molt conegut degut a la seva ja extensa i important obra teatral, va escriure fa més de trenta anys unes peces teatrals adreçades als més petits, sota petició de Cavall Fort. Són obres molt senzilles, esquemàtiques i ingènues. Adients per a que els infants entenguin no només la trama sinó també el missatge que traspuen. I alhora són obres profundes, que sense embuts parlen de temes importants i candents, amb una simplicitat adient a la infància, però amb lletres entre línies que podien entendre els adults … Continua la lectura de Taller de Fantasia / Supertot

Els nois d’història

Josep Maria Pou s’estrena com a director del Teatre Goya tot protagonitzant aquesta obra, d’inqüestionable èxit, però de talent limitat. És molt fàcil esbrinar perquè aquesta obra triomfa allà on l’estrenen: bons sentiments, un missatge amb el què és molt fàcil identificar-se i implicar-se, i personatges que es fan estimar. Si a més li afegeixes un montatge ben aconseguit amb actors que responen, com és el cas, tot rodó. Problema: ja fa quinze anys llargs que vaig anar a veure The Dead Poets Society, i aquesta obra no m’ha aportat res de nou, més enllà d’anécdotes argumentals. No aprofundeix en … Continua la lectura de Els nois d’història