Els nois d’història

Josep Maria Pou s’estrena com a director del Teatre Goya tot protagonitzant aquesta obra, d’inqüestionable èxit, però de talent limitat.

Els nois d'història

És molt fàcil esbrinar perquè aquesta obra triomfa allà on l’estrenen: bons sentiments, un missatge amb el què és molt fàcil identificar-se i implicar-se, i personatges que es fan estimar. Si a més li afegeixes un montatge ben aconseguit amb actors que responen, com és el cas, tot rodó.

Problema: ja fa quinze anys llargs que vaig anar a veure The Dead Poets Society, i aquesta obra no m’ha aportat res de nou, més enllà d’anécdotes argumentals. No aprofundeix en el debat sobre quina educació és la correcta, no aporta nous arguments, no pren partit (més enllà de pintar com a més simpàtics uns personatges que d’altres) i, si més no amb mi, no aconsegueix emocionar.

Adient si busqueu una mica d’entreteniment amb substància. Contraindicada si no podeu sofrir les barreges drama-comèdia.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

3 thoughts on “Els nois d’història

  1. Jo hauria d’anar-la a veure, perquè a més hi ha un conegut del Mr que hi participa, però em fa mandra, perquè ja m’imagino el que comentes, que no aportarà res de nou a un tema que ja s’ha tractat molts cops.

  2. Lucía, tu el que hauries és anar a veure-la de franc, que tens contactes 😉

    I ho vull aclarir: no és extraordinària, però t’ho passes prou bé com per a no pensar que has tirat els diners.

    Salutacions.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s