Les recents notícies sobre el genoma dels mamuts em recorden que encara no us he parlat de Syberia, una ja mítica parella de videojocs.

Syberia és una aventura gràfica en tercera persona. Pels no aficionats: un joc en que manipules un personatge, fent que vagi cap a on tu vols, i en el que a base de trobar pistes i parlant amb d’altres personatges, avances en la trama i resols el problema que se’t planteja al començament.

De fet, el segon joc és la continuació del primer: mateixos personatges, mateix argument. Suposo que separar-los va ser una tàctica comercial per a cumplir dates, disminuir els riscos i augmentar els guanys. Per tant, si no heu resolt la primera part, no aconsello que comenceu la segona.

El guió literari està força bé, tot i que el final és decebedor, perquè queden alguns interrogants oberts, però hi ha una bona colla de personatges interessants i d’escenaris evocadors, que conviden a reflexionar sobre la decadència europea al llarg del segle XX, i sobre les nostres arrels culturals.

Syberia s’adscriu al gènere del steampunk, la qual cosa és hàbilment aprofitada per Benoît Sokal per treure-li tot el profit en el dibuix. I és que el gran atractiu de Syberia és el seu disseny gràfic. No podia ser d’altra manera venint d’un reputat autor de comics. El nivell de detall en els gràfics és sorprenent, i l’originalitat també molt elevada.

En canvi, la jugabilitat és discutible. Hi ha algunes vegades que per a complir objectius senzills cal realitzar un munt d’accions amb el ratolí, i alguns enigmes són només resolubles mitjançant el mètode de prova i error, la qual cosa és frustrant i fa que la resolució s’allargui molt. Per si de cas, a la web oficial es pot trobar la solució complerta.

Adient si us agrada més la forma que el fons. Contraindicat si aneu curts de paciència.

Salut i sort,
Ivan.