Jack Keane: al rescate del imperio británico

Una magnífica aventura gràfica.

Jack Keane: al rescate del imperio británico

El guió de Jack Keane: al rescate del imperio británico ens situa a la darreria de l’época victoriana, on un capità de vaixell poca-vergonya i aventurer és contractat pel servei secret britànic per a transportar un agent secret a una illa des d’on opera un científic malvat i maquiavèlic.

La trama està trufada de personatges estrafolaris que fan que l’aventura sigui molt divertida, i el guió i el grafisme aprofiten per a homenatjar els grans patums del génere, des de Monkey Island fins a l’Indiana Jones passant per 007 contra el Dr. No.

Jack Keane: al rescate del imperio británico té una usabilitat molt bona i no hem trobat cap errada grossa de guió. Hi ha algun moment en que resoldre l’enigma és més complicat del que hom espera, i això porta a frustració momentània, però també és cert que una aventura gràfica la jugues per distrueure’t i perdre força temps, no?

Requeriments tècnics habituals, però un parell de cops el portàtil es va apagar per sobre-escalfament de la targeta gràfica.

Jack Keane és una creació de 10tacle Studios per a FX Interactive.

Adient per a perdre molt de temps de manera divertida. Contraindicat si necessiteu solucions fàcils.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Sherlock Holmes y el Rey de los Ladrones

La penúltima entrega de la saga Sherlock Holmes de Frogwares és una esplèndida aventura gràfica.

Sherlock Holmes y el Rey de los Ladrones

En aquesta ocasió el guió enfronta en Sherlock i el seu fidel Dr. Watson a Arsène Lupin, que ha decidit passar-se per Londres per a deixar en ridícul Scotland Yard i treure un bon botí de passada.

És una aventura molt lúdica, on hi ha un munt de jocs d’enginy i l’esperit de joc i de misteri està present del primer al darrer moment. Només hi ha un punt on el guió grinyola (un petó;ja ho veureu quan arribeu) i la jugabilitat és força elevada.

Això si, dos avisos: a la versió espanyola hi ha un gravíssim error a una traducció, que impideix la correcta solució d’un dels enigmes. A banda d’aquest punt, el joc és difícil. Si ha de ser la vostra primera aventura gràfica, millor busqueu una altra amb la que entrenar-vos.

Els grafismes són preciosos, reproduint de manera fidelíssima alguns dels escenaris més emblemàtics de Londres, com la Torre o el British Museum. La Vio va estar-hi no fa gaire va tornar amb fotos que són idèntiques a determinades pantalles del joc.

Adient si disfruteu trencant-vos la closca contra una paret. Contraindicat si busqueu entreteniment ràpid i lleuger.

Salut i sort,
Ivan.

Sherlock Holmes: La aventura

El títol original es The Awakened, molt més suggerent i molt més relacionat amb el món literari de H.P. Lovecraft, a qui fa clarament referència el guió d’aquesta aventura gràfica.

Sherlock Holmes: La aventura

El motor gràfic ha millorat molt des de l’anterior aventura, El pendiente de plata. El moviment és força més fàcil, tot i que gràcies a Windows hi ha vegades que et pots quedar enganxat, ja sigui quiet o bé movent-te fins que topes amb una paret. Però si has jugat algun cop a una aventura gràfica, aquesta no té complicacions. I els artistes gràfics han creat paissatges i escenaris molt atractius. Els personatges, com acostuma a passar en els jocs per PC, són molt bàsics.

En canvi, l’ús intensiu del so és força agobiant, especialment a dues escenes, que naturalment no comentaré aquí. Només dic que vam desconnectar l’àudio perquè ja estàvem cansats del soroll d’ambient o la música de fons.

El guió literari és prou bo, suggerint moltes trames paral·leles que no dóna temps a explorar, però deceb la resolució final del misteri, molt poca cosa per una trama tant enrevesada.

A banda de l’homenatge a Lovecraft, n’hi ha també un d’encantador a Agatha Christie.

Adient si t’agraden els jocs d’enginy i les històries de misteri. Contraindicat si manquen paciència i perseverància.

Salut i sort,
Ivan.

Syberia

Les recents notícies sobre el genoma dels mamuts em recorden que encara no us he parlat de Syberia, una ja mítica parella de videojocs.

Syberia 2 - Benoît Sokal

Syberia és una aventura gràfica en tercera persona. Pels no aficionats: un joc en que manipules un personatge, fent que vagi cap a on tu vols, i en el que a base de trobar pistes i parlant amb d’altres personatges, avances en la trama i resols el problema que se’t planteja al començament.

De fet, el segon joc és la continuació del primer: mateixos personatges, mateix argument. Suposo que separar-los va ser una tàctica comercial per a cumplir dates, disminuir els riscos i augmentar els guanys. Per tant, si no heu resolt la primera part, no aconsello que comenceu la segona.

El guió literari està força bé, tot i que el final és decebedor, perquè queden alguns interrogants oberts, però hi ha una bona colla de personatges interessants i d’escenaris evocadors, que conviden a reflexionar sobre la decadència europea al llarg del segle XX, i sobre les nostres arrels culturals.

Syberia s’adscriu al gènere del steampunk, la qual cosa és hàbilment aprofitada per Benoît Sokal per treure-li tot el profit en el dibuix. I és que el gran atractiu de Syberia és el seu disseny gràfic. No podia ser d’altra manera venint d’un reputat autor de comics. El nivell de detall en els gràfics és sorprenent, i l’originalitat també molt elevada.

En canvi, la jugabilitat és discutible. Hi ha algunes vegades que per a complir objectius senzills cal realitzar un munt d’accions amb el ratolí, i alguns enigmes són només resolubles mitjançant el mètode de prova i error, la qual cosa és frustrant i fa que la resolució s’allargui molt. Per si de cas, a la web oficial es pot trobar la solució complerta.

Adient si us agrada més la forma que el fons. Contraindicat si aneu curts de paciència.

Salut i sort,
Ivan.