M’agrada i molt el teatre d’Oscar Wilde. Mentre no tinc temps (o em sobren temptacions) per a fer un cicle Wilde com Deú mana, sempre és bona idea aprofitar l’oportunitat d’anar a veure el muntatge d’Un marit ideal al Teatre Goya.

Els que ja coneguin la comèdia An Ideal Husband a través de l’adaptació cinematogràfica, o qualsevol altra versió, trobaran al muntatge dirigit per Josep Maria Mestres i amb versió del Jordi Sala una actualització de frepant actualitat. Corrupció política, tràfic d’influències, doble moral, tot presentat d’una manera prou esquemàtica per a que el debat esencial estigui servit i alhora deixar prou espai a la comèdia lleugera, terreny on Oscar Wilde es movia amb una agilitat felina.

El repartiment ho fa molt bé, amb dues salvetats. La primera és per la Sílvia Bel, que composa un personatge sexy però massa fred. La comparo amb la Carme Elias amb qui va compartir escenari a El ventall de Lady Wintermere (també sota direcció de Josep Maria Mestres) i li trobo a faltar el punt de femme fatale. També és cert que la categoria no només ha caigut en el nivell ortogràfic: abans el nivell de fatalitat el marcava Barbara Stanwyck i avui la gent s’empassa la Megan Fox.

L’altra nota a banda és pel Joel Joan, que es beneficia del personatge més divertit, però que l’explota fins el límit. Aquest si que és un personatge al que l’aire naïf li escau perfectament, però és que a més el Joel té una gràcia física que pot amb tot.

En resum, que podeu passar una funció i una copa després comentant-la ben distretes.

Adient per a ments inquietes. Contraindicat pels honrats jugadors de pàdel i els genets anti-pijos.

Salut i sort,
Ivan.