Una magnífica representació teatral que m’ha donat molt mal rollo.

La conquesta del Pol Sud va d’una colla d’aturats que s’evadeixen (o ho intenten) de la precarietat en que hi són comodament instal·lats mitjançant l’aventura de Roald Amundsen. Aprofitant aquesta anécdota tant habitual (on llegiu noruegs al pol podeu posar-hi des de cocaïna fins a equips de futbol) Manfred Karge parla de pors, ilusions, barreres mentals i motivacions. Aparença trivial, rerefons molt profund.

Karge parla, Albert Tola l’ha traduit i la direcció és de Carles Fernández Giua, que s’aprofita tant de l’agosarada escenografia de Eugenio Szwarzer (tot passa en un terrat) com d’un repartiment al que costa molt posar-li un però: Dani Arrebola, Txell Botey, Jordi Brunet, Rafa Cruz, Elena Fortuny, Òscar Intente, Hans Ritcher i Armand Villèn. Tots la mar de bé.

La conquesta del Pol Sud és el revers amarg de Trainspotting. Allà havia una comèdia amb tocs molt dramàtics. Aquí des del començament he tingut una angoixa que ha enfosquit tota l’obra. Potser és que reconec en els personatges les actituds, els pensaments i els actes que em trobo al meu voltant en gent que també ha perdut o tem perdre aviat la feina; o que reconec els diàlegs de gent que ha deixat de creure en el sistema i que, sense fer res per canviar-lo o per canviar la seva situació es dediquen a protestar de boca airadament; o potser simplement és que m’he reconegut jo mateix en aquest no m’agrada el que hi ha i no tinc ni punyetera gana ni maleïda idea de com canviar-ho; el cas és que l’obra m’ha regirat de dalt a baix.

I el cas és que La conquesta del Pol Sud m’ha deixat a la memòria escenes maravelloses: l’homenatge a la Susan Sarandon d’Atlantic City, el clau passional al terrat, la imatge de l’abisme, o el “en Hans és molt de la broma“. Però sobre tot, la imatge de la felicitat: indefinida, de color blanc, sense res que la destorbi. Com el Pol Sud.

En definitiva, una gran obra sobre petites misèries, que podeu gaudir a la Sala Beckett fins el 17 de gener.

Adient per a capficar-vos amb la realitat més dura. Contraindicada si sou alèrgics a les fantasies onanistes.

Salut i sort,
Ivan.