Tom Jones, combinant bé

Si algú m’hagués dit què un duet de Tom Jones amb els Crosby, Stills, Nash & Young era quelcom desitjable de ser escoltat, crec què li hagués suggerit ràpidament què es sotmetès a un test d’alcoholèmia. O anti-drogues. O tots dos. Però ves per on, a Youtube podem trobar unes quantes proves de la flexibilitat, potència i timbre de la prodigiosa veu d’aquest gal·lès universal. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Tom Jones, combinant bé

Big Whisky and the GrooGrux King

Mestisatge i música negra són molts cops termes redundants, però quan escoltes la Dave Matthews Band són marca de fàbrica i sinònim d’una orgia musical. Big Whisky and the GrooGrux King ofereix una dotzena de cançons presidides per la perfecta dicció de Dave Matthews i la percussió implacable de la bateria de Carter Beauford. Ritme i melodia convergeixen en un torbellí que arrastra primer les cames i després el cor. Shake Me Like a Monkey és una explosió d’energia que et canvi instantàniament l’estat d’ànim i que quan acaba, miraculosament, apareix una altra del mateix pal, Funny The Way It … Continua la lectura de Big Whisky and the GrooGrux King

19

L’àlbum de debut d’Adele Adkins (de nom artístic Adele) és una maravellosa enganyifa. L’àlbum comença prometent una cantautora més, amb Daydreamer. A continuació et sorprén amb una incursió pop, Best for Last, que no té gaire a veure i que puja el nivell d’activitat als altaveus, amb un resultat igual de convincent que en el primer tema. L’engany es consuma en la tercera peça i la meva favorita, Chasing Pavements, on navega d’un estil a l’altre gràcies a la versatilitat de la seva veu. El resultat aquí és fantàstic i l’oient ja ha quedat atrapat. D’aquí al final trobem covers … Continua la lectura de 19