19

L’àlbum de debut d’Adele Adkins (de nom artístic Adele) és una maravellosa enganyifa.

Adele - 19

L’àlbum comença prometent una cantautora més, amb Daydreamer. A continuació et sorprén amb una incursió pop, Best for Last, que no té gaire a veure i que puja el nivell d’activitat als altaveus, amb un resultat igual de convincent que en el primer tema. L’engany es consuma en la tercera peça i la meva favorita, Chasing Pavements, on navega d’un estil a l’altre gràcies a la versatilitat de la seva veu. El resultat aquí és fantàstic i l’oient ja ha quedat atrapat.

D’aquí al final trobem covers de Dylan (Make You Feel My Love), pop, R&B, soul, una producció exquisida i una veu inquietant, punyent i afilada, que s’adapta com un guant a unes cançons força dolces però que no embafen en cap moment. Hi ha moments ballables (Right as Rain) i d’altres més íntims (First Love), sincopats (My Same) on suggereix una potencial vena jazzística, passió continguda (Hometown Glory), però sobre tot hi ha cançons lentament melancòliques que de cop i volta s’han animat i et fan bellugar la cama acompanyant el ritme (Tired).

Us deixo el video d’un dels seus singles, Cold Shoulder:

A mi 19 m’ha agradat més que al comentarista de Rolling Stone. He trobat una dotzena de cançons entre bones i excel·lents, el que avui en dia és un tresor.

Adient pels que busquen sorpreses. Contraindicat si creieu que un àlbum ha de ser homogeni i respondre a un únic estil.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s