Magnetic Wellness

La foto està feta ràpidament, per a que la depenenta de la botiga no tingui temps a venir-me a preguntar si vull més informació sobre aquest producte miraculós.

Foto d'un prospecte de venda de joieria amb propietats magnètiques curatives.

La botiga és d’esport i especialitzada en corredors. Els corredors ara són runners, però les sabatilles continuen sent essencialment el mateix, igual que la resta d’articles que hi venen. Però a més han afegit, igual que moltes farmàcies, productes que ningú sap perquè però diuen que milloren la salut.

El de la foto és una joia, penjoll i arracades, que mitjançant les seves no especificades propietats magnètiques millora el benestar del cos. Això és el que diu la propaganda. Del cos de qui cobra els diners, no del que vesteix l’andròmina. Això ho dic jo.

Si algú digués que portar una brúixola a sobre us ajuda a no caure malalts, oi que l’enviarieu a pastar fang?

La manca de pensament crític ha fet molt de mal. Ho patim cada dia amb la política, ho hem patit històricament amb la religió i ara ho patim també amb els venedors moderns d’ungüents i artilugis que ja no prometen que torni a crèixer el cabell sinó que asseguren que ho curen tot sense explicar res de bo.

I clar, passa el que passa, que de vegades és molt trist perquè era perfectament evitable i afecta a més gent de la que pren una decisió personal.

Passa per vàries raons, la primera de les quals és l’escassa qualitat de l’educació en general. Les autoritats estan molt conscienciades en instruir treballadors eficaços però no gaire interessades en educar ciutadans lliurepensadors. Això fa que una part amplíssima de la població sigui massa crèdula davant de paraules boniques, no exerciti la lògica a l’analitzar els raonaments que escolta, tingui dificultats de comprensió davant les explicacions científiques (o directament mandra d’esforçar-se en entendre) i, a més, sigui víctima de la tendència dels mitjans de comunicació pels titulars impactants i vendre possibilitats teòriques per sobre de la realitat.

El mètode científic és molt recent en termes històrics, però prou antic com per a poder copsar el que suposa en termes d’eficàcia: compareu els avenços tècnics i científics anteriors al segle XVI amb els que han vingut després, i amb l’acceleració progressiva de la innovació.

Ciència no és allò que diuen uns senyors amb bata blanca i un títol d’una universitat de prestigi; ni tampoc el que diu qualsevol que té boca i ganes de parlar; ni és ”tradicionalment la veu de l’home blanc burgés occidental i patriarcal” com diu per twitter alguna opinadora que té més boca que cervell. Ciència és allò que es fa seguint un mètode rigurós, que pot reproduir qualsevol altre perquè s’ha explicat per escrit detalladament, i que ha estat revisat i validat per altres que tenen qualificacions professionals comunment acceptades com a solvents.

Tot i que universitats com la UB, per raons econòmiques, de vegades juguen a alimentar el debat. Però és una bona notícia que, finalment i també per raons econòmiques, la UB hagi suprimit el seu màster sobre homeopatia.

La ciència acostuma a anar recolzada per una forta base matemàtica. Els xarlatans, només per xerrameca. Bonica, però buida.

El de les pulseres i altres estris miraculosos té també una explicació en clau de diners i esforç. Tothom diu que per ells els diners no són tant importants, però a l’hora de la realitat moltíssima gent escull pagar en lloc d’invertir temps i esforç. L’autoengany de pensar que pel fet de pagar ja fan alguna cosa envers l’objectiu. Passa amb això i passa també amb qui compra productes cosmètics amb preus exagerats, amb qui acumula llibres que no llegeix, amb els que paguen els rebuts de gimnassos als que no van.

Buscar informació de qualitat costa un munt avui dia. Entendre articles científics, o divulgatius de bona qualitat, també costa. Esbrinar qui paga l’article i per a què, també. Són raons que expliquen perquè molta gent delega la verificació en gent que s’explica de manera simple i entenedora. Però tot això costa vides. De malalts, de nens no vacunats, de companys d’escola de nens no vacunats.

Cada vegada que veig que els tractaments homeopàtics reben la mateixa consideració que els farmacèutics; o que gent que no ha completat estudis de medicina fa servir l’ambigu títol de “terapeuta” penso que, com a societat, hem aprés molt poc i estem fent algunes coses molt malament. Especialment, les autoritats públiques en temes sanitaris i les universitats.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Hem trobat el culpable

La notícia que publica El Periódico, analitzada en termes històrics, és el que podriem anomenar una de les descobertes més importants de la Història. L’extinció massiva d’espècies a finals del Cretàcic va ser un dels esdeveniments capdals a la història del planeta Terra, molt abans que la Humanitat comencés a escriure la seva pròpia Història.

Vist des de fora, sense coneixements d’astrofísica ni saber quins mètodes han fet servir els científics per arribar a les seves conclusions, tot plegat té molta flaire a especulació. La pubicació a una revista tant prestigiosa com Nature li dóna però una gran credibilitat. Per cert, això em porta al cap l’interessant debat que francis black va organitzar no fa gaire al seu bloc: totes les opinions són respectables?

Però al que anava. Tot aquest esforç de recerca, lluny de limitar-se a trobar el culpable del més gran assassinat en massa de la Història, haurà proporcionat coneixement (a la Humanitat) sobre com seguir la traça de cossos celestes molt abans que impactin amb la Terra, un coneixement clau per la supervivència de la nostra espècie (que ho diguin els dinosauris, sinó).

La recerca en ciència bàsica és fonamental. Els seus avantatges no s’aprecien fins al cap de molts anys, normalment generacions, quan els coneixements assimilats són aprofitats per la recerca aplicada, la qual acava derivant en avenços tècnics que la població pot copsar directament.

Salut i sort,

Un gat vaticina la mort dels avis en un geriàtric dels EUA

La notícia, si és pot qualificar així, l’ha publicada El Periódico i l’ha difós l’agència EFE, suposo que fent-se ressó de mitjans nord-americans.

Primer comentari. Els Estats Units són un país molt cristià , on un elevat percentatge de la població creu que els àngels existeixen i no creu en l’evolució darwiniana i si en l’explicació bíblica de la creació del món. El mateix President Bush s’ha manifestat públicament en favor del disseny intel·ligent.

Que acceptin un fet, aparentment supersticiós, com aquest, té la seva miga.

Segona consideració. Baixem-nos del pedestal científic. Hi ha racons del món on la ciència no ha arribat i possiblement aquest gat en coneix un. Els metges no saben com curar els refredats, ni saben discriminar quin malalt terminal serà el proper que morirà. Però aquest gat, per raons científiques encara desconegudes pels humans, sembla que si. El que no entenc és quin interès té en fer les visites.

Tercera. Insisteixo en el que he dit moltes vegades, no sé si ja ho havia escrit aquí. Ciència són les matemàtiques. Demostració fefaent d’un fet. Argument lògic, raonament, i conclusió. El modus ponens que van inventar els grecs, la lògica aristotèlica i cartesiana i tot el que es deriva. Qui comenci a vendre’m vibracions, línies de força, energies ocultes i esperits, ja pot anar canviant de destinatari.

Salut i sort,