Va, pregunta directa: és possible canviar el model econòmic actual per un de més ecològicament sostenible?

És a dir, una economia que no consumeixi tanta matèria primera, que no contamini tant, no consumeixi béns quan no sigui necessari (atenció a la definició de necessitat), i on allò que ja no faci servei es pugui reintegrar al circuit reciclant-lo? En Jeremy Rifkin diu que si.

És un tema que ja fa temps que és sobre la taula a l’hora de fer el cafè i arreglar el món amb els companys de tertúlia, i que ara els suïssos votaran en referèndum (si, són així) el proper diumenge, 25 de setembre.

La iniciativa popular que es votarà compta amb suport de l’esquerra, i l’oposició de la dreta, el govern federal i la majoria d’organitzacions empresarials. Fins aquí molt previsible. Però per a que no els passi un Brexit, i tenint en compte la gran consciència ecològica dels suïssos, el govern federal ha engegat una contraproposta indirecta que respon a la mateixa motivació, comparteix els objectius, però és molt més laxa en terminis i sancions.

És a dir, que a Suïssa no es discuteix si el go green és necessari o no; es debat el ritme d’adaptació. Els hi ha, també, que votarien que no a tot, però no ho diuen obertament.

Els detractors de la iniciativa argumenten que Suïssa ja és líder mundial en reciclatge; els promotors, és clar, diuen que es recicla molt però no es redueix el consum. I de manera molt interessant en un país tan pagat de si mateix, s’ha començat a discutir si realment són els millors a l’hora de reciclar.

Sincerament no crec que cap país es pugui proclamar campió de reciclatge. Si apunto tres factors a tenir en compte a valorar com es recicla a la Confederació Helvètica.

La primera: només entra en el circuit de reciclatge allò que poden reciclar (de manera econòmicament eficient). Per exemple, es recicla el plàstic de les ampolles però no el de les safates amb que els supermercats emboliquen el menjar. El reciclatge pot ser una necessitat global, però és un negoci local.

La segona: com ja vaig comentar, cada cop que algú llença una bossa d’escombraries, ho paga. Per tant els habitants tenim una motivació per a reduir els residus que generem.

I la tercera, que això de reciclar, ni l’exèrcit és capaç d’aturar-ho:

Si us interessa el tema, recomano aquest article sobre obsolescència programada (i els vídeos que hi inclou!).

Salut i sort,
Ivan.