Vosaltres no poseu etiquetes a les bosses d’escombraries? Benvinguts a Suïssa.

Els serveis de recollida d’escombraries s’han de pagar d’alguna manera, oi? Doncs els suïssos han decidit que qui més escombraries llenci, que pagui més. Per a llençar una bossa al contenidor, primer cal adherir-li un Abfallmark, etiqueta per a les bosses d’escombraries. El que veieu a la foto són les cinc darreres que he comprat, per a bosses de 35 litres. Cada etiqueta (de 35 litres) costa 1,8 francs. Podeu fer comptes.

Per una bossa de 17 litres, no aniràs a fer una altra etiqueta i posar-la a la venda amb un altre preu, i dissenyar-les de manera que es diferenciin clarament a simple vista, oi? Talles l’etiqueta per la meitat i ja val. Els suïssos són gent pràctica.

Tot això ho vam descobrir al cap de dos anys de viure-hi aquí i de casualitat. El que nosaltres pensàvem és que en aquest municipi funcionaven igual que a la majoria, on les bosses d’escombraries ja porten la taxa incorporada en el seu preu, i una inscripció impresa que ho notifica. D’aquesta manera no cal afegir-hi res.

Però com que cada municipi pot escollir com fa les coses, fins que el Raffael no em va pescar un dia amb una bossa sense etiquetar no vaig descobrir que no era un bon ciutadà. Els Abfallmarken, per cert, els compres on ho compres tot: al supermercat. I l’etiqueta porta escrit el nom del poble, o sigui que en el moment de demanar-ne has de dir per a quin municipi i de quina capacitat en vols. Perquè si, hi ha municipis on hi ha etiquetes de diverses capacitats.

Fixeu-vos amb el logo i les dades que hi ha a la dreta de l’etiqueta: espai publicitari! Es poden reduir despeses en la recaptació de taxes afegint publicitat? Endavant! Us havia dit que els suïssos són gent molt pràctica?

O sigui que si compres una bossa d’escombraries a Berna (no hi ha etiqueta) i te l’emportes a Worb (ni ha, i segons la capacitat) has d’etiquetar-la i acabes pagant dues taxes. Vist d’una altra manera: els ciutadans de Berna tenen el privilegi (per fer servir la semàntica de la Susana Díaz) de no haver de comprar i adherir etiquetes. I els habitants de Muri estan discriminats, al no poder fer servir les seves bosses quan vagin per qualsevol raó a Berna, com denunciaria oportunament l’Albert Rivera. Això que a cada poble s’ho maneguin com millor els convingui és una idea perillosa, ja veieu.

I amb això es paga, si més no en part, la recollida de la brossa que no es recicla. Dos cops per setmana vénen camions que buiden els contenidors, trituren el contingut i ho aboquen a un incinerador. A banda, el que es recicla. Però això, com deia el cambrer de Irma la Douce, és una altra història.

Salut i sort,
Ivan.