Bowling for Liebefeld

Dissabte vam ajudar la Frances i el Renato en la seva mudança.

El Renato, com tots els suïssos homes en edat militar, guarda a casa el seu equip, no sigui cosa que hi hagués una emergència i es presentés al quarter en sandàlies. Doncs resulta que una de les coses que vaig baixar cap al jardí era una caixa metàl·lica de color caqui. I quan la veu al jardí, el Renato, se’n recorda que calia fer quelcom important. Obre la caixa, aparta municions, estris i racions de supervivència, un manual de campanya i amb tota naturalitat, agafa la seva pistola. Comprova que està descarregada i com cal, i se la guarda a una bossa que porta a sobre. Com que la Frances i jo ens l’estem mirant amb cara de no entendre per a què li cal una pistola enmig d’una mudança, ell ens ho aclareix:

L’altra casa està oberta, i deixar-hi una arma amb la munició a la vora podria ser perillós.

Com que jo havia baixat abans un parell d’uniformes, l’explicació em semblava convincent; però la Frances va posar una cara de Carmela Soprano molt divertida.

El Renato és oficial, i per això la seva arma reglamentària és una pistola. Però al carrer hi ha un xicot que quan s’espera a la parada del tramvia per tornar al quarter el veus amb el seu fusell d’assalt a l’esquena. Recordo un cop que una colla de soldats s’esperaven a l’entrada de l’estació de Bern i un d’ells li feia una demostració a una noia que estava amb ells, perquè es veu que el SIG SG 550 és una arma molt bona. Probablement, el model que guarda al celler el meu veí de dalt sigui el model anterior. Un dia que tots dos trastejàvem andròmines em va comentar que n’està tip, que la capsa ocupa d’allò més lloc i segur que no la farà servir més. Pensionista, però encara en edat militar.

Els suïssos es preocupen per la seguretat, com a tot arreu. I l’extrema dreta en parla i posa a la mateixa frase els immigrants de l’est d’Europa, igual que a Badalona. Però els nivells de seguretat són molt alts, especialment en delictes de sang.

No són les armes, encara que les carregui el dimoni. Som les persones. Què hi hagi armes a la vora de tothom, facilita els assassinats, sí, però només per a la gent, perdoneu-me la paraula, assassinadora.

O sigui que Michael Moore podria fer una segona part de Bowling for Columbine i provar d’esbrinar perquè els suïssos no fan servir més les armes que guarden pacíficament a casa seva.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

5 thoughts on “Bowling for Liebefeld

  1. El tipus de resposta de fons que demanes potser la pots trobar aquí. Una ressenya. L’argument seria que una societat fonamentada en la creença en que no hi ha altra cosa que individus lliures guiats per incentius pot tenir efectes secundaris. Es podria mirar, potser algun politòleg s’hi acaba entretenint. Hi ha gent per tot.

    Però que Estats Units sigui una societat més violenta pel que sigui no permet concloure que el problema no sigui la disponibilitat d’armes. Dins del món Estats Units és un outlier. Menja a part, no hi ha cap altre Estat mínimament similar. I quan compares els Estats dels EUA entre ells, la possessió d’armes i els homicidis correlacionen que dóna gust.

    1. Quan pugui em miro els enllaços, gràcies.
      Em penso que m’havia explicat prou bé: les armes poden facilitar l’assassinat, però no en són la causa. La causa és que hi ha algú amb un mòbil i que està disposat a cometre el crim. Si no hagués tanta facilitat per a aconseguir armes de foc, penso que els fanàtics/malalts mentals/etc que cometen les massacres buscarien altres vies per a fer-les. Que potser en lloc de 50 només en matarien 20, potser si, però ja m’entens.

      Salut.

  2. Trump ha dicho que si hubiera habido más armas en el club igualda el resultado sería diferente. Escuchas eso y piensas que no es un argumento válido pero muchos americanos lo tienen interiorizado. ” El individualismo ha producido pocos individuos” es una frase Vila- Matas.

    1. Es el argumento que usan los fabricantes de armas para convencer de su necesidad: para defenderse de los que ya tienen armas. Y salvando las distancias, hay que tener en cuenta lo que costó en España y en Europa entera que los civiles dejasen de estar armados y de dirimir sus disputas en duelos. Las mentalidades son muy resistentes al cambio.

  3. Ja podeu fer teories, ja. Tenir armes a casa és un bon marrón. T’has de preocupar de tenir-les ben guardades, pels teus…per si hi ha lladres….és un embolic per tot, també pels trasllats, com has vist. Una gran responsabilitat per una cosa que no fa cap falta. Si no els invadirà ningú!, que tenen les grans fortunes del món als seus bancs!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s