Dissabte vam ajudar la Frances i el Renato en la seva mudança.
El Renato, com tots els suïssos homes en edat militar, guarda a casa el seu equip, no sigui cosa que hi hagués una emergència i es presentés al quarter en sandàlies. Doncs resulta que una de les coses que vaig baixar cap al jardí era una caixa metàl·lica de color caqui. I quan la veu al jardí, el Renato, se’n recorda que calia fer quelcom important. Obre la caixa, aparta municions, estris i racions de supervivència, un manual de campanya i amb tota naturalitat, agafa la seva pistola. Comprova que està descarregada i com cal, i se la guarda a una bossa que porta a sobre. Com que la Frances i jo ens l’estem mirant amb cara de no entendre per a què li cal una pistola enmig d’una mudança, ell ens ho aclareix:
L’altra casa està oberta, i deixar-hi una arma amb la munició a la vora podria ser perillós.
Com que jo havia baixat abans un parell d’uniformes, l’explicació em semblava convincent; però la Frances va posar una cara de Carmela Soprano molt divertida.
El Renato és oficial, i per això la seva arma reglamentària és una pistola. Però al carrer hi ha un xicot que quan s’espera a la parada del tramvia per tornar al quarter el veus amb el seu fusell d’assalt a l’esquena. Recordo un cop que una colla de soldats s’esperaven a l’entrada de l’estació de Bern i un d’ells li feia una demostració a una noia que estava amb ells, perquè es veu que el SIG SG 550 és una arma molt bona. Probablement, el model que guarda al celler el meu veí de dalt sigui el model anterior. Un dia que tots dos trastejàvem andròmines em va comentar que n’està tip, que la capsa ocupa d’allò més lloc i segur que no la farà servir més. Pensionista, però encara en edat militar.
Els suïssos es preocupen per la seguretat, com a tot arreu. I l’extrema dreta en parla i posa a la mateixa frase els immigrants de l’est d’Europa, igual que a Badalona. Però els nivells de seguretat són molt alts, especialment en delictes de sang.
No són les armes, encara que les carregui el dimoni. Som les persones. Què hi hagi armes a la vora de tothom, facilita els assassinats, sí, però només per a la gent, perdoneu-me la paraula, assassinadora.
O sigui que Michael Moore podria fer una segona part de Bowling for Columbine i provar d’esbrinar perquè els suïssos no fan servir més les armes que guarden pacíficament a casa seva.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!