El ciclo de Tschai

L’adaptació al còmic del Cicle de Tschai m’ha semblat interessant i entretinguda.

tschai-portada

Un astronauta terrícola arriba al planeta Tschai, habitat per diferents espècies alienígenes i descendents d’humans, que serveixen les altres espècies, superiors culturalment i tecnològicament.

Aquest és l’argument de les quatre novel·les que va escriure Jack Vance entre 1968 i 1970. Trenta anys més tard Jean-David Morvan les va adaptar en vuit àlbums que va il·lustrar Li-An.

tschai-inici

Fent comptes ràpids, cada volum d’aproximadament 50 pàgines adapta cent pàgines de text de les novel·les. Qui les ha llegit abans que el còmic, opina que aquest sintetitza molt i per tant potser es perden detalls significatius i part de l’encant.

En qualsevol cas, el còmic troba un interessant punt intermedi entre la space opera i el western. L’aventura és interessant i té un ritme narratiu força reeixit en els sis primers volums. Al final, per reiteració de temes i també potser per la trama de la darrera novel·la, el pols es perd una mica i tot queda en mans de l’acció i l’aventura.

Els lectors de les novel·les destaquen l’anàlisi sociològica que fa Jack Vance. Al còmic jo he trobat una barreja d’exotisme i de dèries diverses dels humans: l’acumulació de riquesa, l’ànsia pel poder (especialment el militar), la religió tant com instrument polític com per tranquil·litzar el cervell, etc., però cap reflexió més profunda que el que es pot trobar a molta literatura, gràfica o no.

tschai-lluita

És més, trobo que personatges que pertanyen a una mena de neolític superior es maneguen massa fàcilment a civilitzacions més desenvolupades tècnicament i socialment. Vaixells a vela i astronaus a un mateix planeta, si i sense problema. A la Terra, els nòmades mongols tenen televisió per satèl·lit, els nens veuen els dibuixos animats d’altres països i les cultures es combinen entre si. La part de buddy movie a Tschai que aporta la companyonia entre el protagonista i els seus dos amics principals no sempre reflecteix això. Molts cops Morvan posa l’accent en l’antipatia i el racisme entre individus, i no en la manca de comprensió entre civilitzacions.

M’ha resultat molt més interessant l’evolució del pensament del protagonista, que arriba amb una actitud oberta, generosa i altruista, i pregonant l’antiracisme; però que acaba convertit en un aventurer cínic i despietat que menysté les altres espècies del planeta.

tschai-mercat

El dibuix de Li-An és preciós. Nítid, generalment molt detallat, realista, però de vegades amb falta de definició emocional dels rostres humans. Li surten molt millors els paisatges i les panoràmiques, realment espectaculars, gràcies en part també a la dramàtica i captivadora coloració que aporta Scarlett Smulkowski.

Adient com a entreteniment que faci barrinar la ment. Contraindicat pels que no es vulguin veure reflectits en monstres molt poc agraciats.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s