L’enfonsament del centre polític

Nada destruye con mayor rapidez el espacio político de centro que la estrategia del miedo y la retórica de la amenaza.

Antony Beevor

M’he trobat amb aquesta frase al començament d’un llibre1 que estic començant a llegir i el cap ha volat de seguida a l’escenari polític català actual, brutalment polaritzat, i on tant els polítics que es presenten a les eleccions com els que difonen el seu missatge des dels mitjans de comunicació han fet servir massa sovint un to i un vocabulari de confrontació i fins i tot bèlic.

To i vocabulari que són encara més accentuats a l’escenari polític espanyol.

Aquest esfonsament del centre polític ve acompanyat, crec jo, de dues altres conseqüències. La primera, la desaparició de les actituds moderades o de cerca de consens. Es pot tenir l’objectiu anar a l’altra banda del món, però també es pot proposar moure’s només uns quants quilòmetres i, després del següent cicle electoral, ja en tornarem a parlar.

La segona és la desafecció de molta gent de la política, degut a que no s’identiquen amb el no diàleg que veuen a la política pública. I d’aquí ve la no identificació amb cap opció política concreta que té molta gent, penso.

La Política és massa important per a deixar-la només en mans dels polítics. Aquest és un problema ben gros.

Salut i sort,
Ivan.


  1. Antony Beevor: La guerra civil española. Editorial Crítica. Barcelona, 2005. 

5 respostes a «L’enfonsament del centre polític»

  1. En mi caso hay una falta de confianza en el interlocutor, no tanto de opción. Se puede tener una ideología compartida con muchas personas o una más minoritaria, eso ya es el juego de la democracia, pero es importante que puedas creerte al representante , sea de tus ideas o de otras diferentes.

  2. Ai, noi, ja sé que et trobes molt còmode en la retòrica de la moderació i que això és una qüestió de tarannà però:

    El centre no vol dir al mig, ni és sempre al mateix lloc, ni vol dir el mateix a tot arreu i en diferents moments. Això entenc que ja ho tens clar.
    Les actituds dialogants i el centre no correlacionen especialment tret que compris la fal·làcia del punt mig, que ara no recordo com en diuen en anglès.

    Les actituds dialogants amb el que si que correlacionen més o menys és amb les relacions de poder entre els interlocutors i amb el balanç de guanys i pèrdues. Tothom evita negociar, independentment del seu tarannà personal, si no hi ha de guanyar res i només hi pot perdre i, per postres, res no l’obliga a fer-ho.

    1. Tornem a un dels nostres temes de sempre.

      Fa trenta anys si que patia retòrica centrista. Ho saps perquè t’ho vaig dir. T’ho vaig dir perquè venia de llegir històries de Robespierre, Mao, Trotsky i d’altres personatges que havien intentat arreglar el món i ja sabem com va anar.

      Ara, crec, que un mai no ha de ser massa dogmàtic amb les seves creences, que pots defensar qualsevol bestiesa que siguis capaç de raonar. En el que si sóc estricte és en la capacitat de raonar. Estic molt convençut que hem de ser molt exigents amb el raonament. La conclusió, com el seu nom indica, arriba després.

      Per tant, l’èmfasi en el diàleg parteix de la voluntat d’assolir acords estables. La teva primera pregunta pot ser: Calen acords estables?

      El meu raonament és que, si tot es basa en les relacions de poder cojunturals, ara l’un imposarà la seva solució, al cap de quatre dies ho desmuntarem tot perquè l’altre haurà guanyat i voldrà fer-ho a l’inrevés, i acabarem tenint tres sistemes educatius en trenta anys; o un grapat de constitucions en dos segles; o qualsevol altre exemple que hi vulguis posar.

      Aquell proverbi d’anar sol per anar ràpid o anar ben acompanyat per arribar lluny. Hi fan referència tant els cupaires com en Duran i Lleida. No dic que això sigui garantia de res (especialment perquè el Duran no ho practica), però a mi em sembla que és la manera d’abordar els temes estratègics.

      El teu darrer paràgraf, però, em sembla sensacional. I t’agraeixo molt, com sempre, els enllaços, tot i que ja veus que amb només tres el WordPress ja et pren per un venedor de creixepèl.

  3. […] llegint The Battle for Spain, de l’Antony Beevor (aviat en parlaré) i continuu trobant cites que són d’una actualitat sorprenent. Els clàssics sempre són […]

  4. […] per a l’incendi i per a la polarització política. Les amenaces, ho hem comentat no fa gaire, enfonsen el centre polític i aboquen a l’enfrontament. Entenc que els que es creuen amb […]

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: