Nada destruye con mayor rapidez el espacio político de centro que la estrategia del miedo y la retórica de la amenaza.
Antony Beevor
M’he trobat amb aquesta frase al començament d’un llibre1 que estic començant a llegir i el cap ha volat de seguida a l’escenari polític català actual, brutalment polaritzat, i on tant els polítics que es presenten a les eleccions com els que difonen el seu missatge des dels mitjans de comunicació han fet servir massa sovint un to i un vocabulari de confrontació i fins i tot bèlic.
To i vocabulari que són encara més accentuats a l’escenari polític espanyol.
Aquest esfonsament del centre polític ve acompanyat, crec jo, de dues altres conseqüències. La primera, la desaparició de les actituds moderades o de cerca de consens. Es pot tenir l’objectiu anar a l’altra banda del món, però també es pot proposar moure’s només uns quants quilòmetres i, després del següent cicle electoral, ja en tornarem a parlar.
La segona és la desafecció de molta gent de la política, degut a que no s’identiquen amb el no diàleg que veuen a la política pública. I d’aquí ve la no identificació amb cap opció política concreta que té molta gent, penso.
La Política és massa important per a deixar-la només en mans dels polítics. Aquest és un problema ben gros.
Salut i sort,
Ivan.
- Antony Beevor: La guerra civil española. Editorial Crítica. Barcelona, 2005. ↩
Digues la teva!