Llibreries

Digue’m quina és la teva llibreria, i sabràs com ets.

La meva llibreria era Tartessos, al carrer de la Canuda. El carrer es continua dient igual, però és un altre. No només ha desaparegut Tartessos (cada cop que hi passo veig una botiga diferent al seu lloc), també d’altres comerços que portaven molts anys i molts records. Ara, com arreu de Barcelona i del món sencer, hi ha un munt de franquícies que no et cal anar a buscar enlloc perquè les trobes arreu.

Tartessos era tot el contrari del que són les llibreries d’avui en dia. Suaument il·luminada, amb parets on es podia veure molta blancor acompanyant els prestatges dels llibres, la parella que la portava posava la música que a ells (i casualment a mi també) els agradava: clàssica, new age, una mica de jazz. Els dies que entrava amb una bossa de Discos Castelló sempre em demanaven què hi portava i sovint comentàvem sobre gustos creuats.

L’espai era tubular. Entraves pel diguem-ne carril de la dreta (mirant des de la porta cap al fons del local) i anaves passant per les novetats, la secció de fotografia i cinema, i la narrativa en castellà. Això a la taula d’enmig. Als prestatges que penjaven de la paret hi havia la part d’arquitectura, disseny, etc.

Més enllà hi havia una taula més petita, amb el recull de llibres de poesia, i a banda i banda una mínima exposició fotogràfica. Al final hi havia la secció infantil.

Tornant pel carril de l’esquerra trobàvem la narrativa en català, la filosofia i l’assaig i una part dedicada a llibres d’auto-ajuda i esoterisme que sempre em vaig demanar què hi feia allà. A les parets hi havia un munt de narrativa que, com que no era novetat, el màrqueting ja no valorava, però era on ens esperàven les novel·les d’aquells autors dels que voliem llegir-ne més.

Molts anys vaig començar els dissabtes passant per Tartessos i tornant a casa carregant més llibres dels que podia llegir.

Ara el sector està en crisi, i més en aquest estil d’establiment. El format digital i les economies d’escala impulsades per la globalització afavoreixen altres models de negoci. Però ni les botigues online ni els grans emporis empresarials poden proveir, de la mateixa manera i amb la mateixa cura, aquell servei d’editor i acompanyant que oferia Tartessos i encara continuen oferint tants d’altres.

Fa poc vaig passar amb la meva estimada Gemma per la Fnac. Dos lletraferits es volien distreure mirant portades de llibres i, potser, comprant-ne algun. Li vaig poder senyalar un parell de còmics que ella no coneixia (Maus300) però no vaig trobar res que em cridés l’atenció. Al cap de pocs dies vaig anar-hi a Laie: vaig apuntar un munt de títols per quan s’acosti el meu aniversari. Em va passar el mateix a Altaïr, i segur que m’hagués passat a La Central.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

4 thoughts on “Llibreries

  1. Más que creadoras de contenidos, me las imagino como foros literarios y de debate. Un sitio donde socializar en torno a un interés común, ya sea la literatura u obras de otro tipo.

    Fíjate en la evolución que han tenido las bibliotecas, especialmente las barcelonesas. Almacén de libros, luego prestamistas, más tarde salas de estudio y ahora centro aglutinador de actividades: clubes de lectura, exposiciones, conferencias…

    1. Si, me referia a eso. Un foro ya es una forma de crear contenidos, ¿En suiza tema bibliotecas es tan chollo como aquí.? El otro día le dije a un amigo que en Barcelona el que no lee es porque no le da la gana. Otra cosas es el que vive un un pueblo pequeño sin bibliotecas de la Diputació.

      1. Vivo en un pueblo pequeño sin biblioteca de la Diputació 🙂
        En Bern aún no he explorado.

        Pero tenemos biblioteca municipal, que se coordina con otras bibliotecas para ir intercambiando parte de los libros cada trimestre, con lo que siempre ves libros nuevos.
        Hay algunos eventos, charlas que da algún conferenciante y actividades para niños.
        Tranquilamente la mitad parte del local está dedicada a niños/jóvenes. Incluyendo el área donde los más peques se dedican a jugar.
        El espacio está pensado más como local de exposición y préstamo que como de lectura.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s