Digue’m quina és la teva llibreria, i sabràs com ets.

La meva llibreria era Tartessos, al carrer de la Canuda. El carrer es continua dient igual, però és un altre. No només ha desaparegut Tartessos (cada cop que hi passo veig una botiga diferent al seu lloc), també d’altres comerços que portaven molts anys i molts records. Ara, com arreu de Barcelona i del món sencer, hi ha un munt de franquícies que no et cal anar a buscar enlloc perquè les trobes arreu.

Tartessos era tot el contrari del que són les llibreries d’avui en dia. Suaument il·luminada, amb parets on es podia veure molta blancor acompanyant els prestatges dels llibres, la parella que la portava posava la música que a ells (i casualment a mi també) els agradava: clàssica, new age, una mica de jazz. Els dies que entrava amb una bossa de Discos Castelló sempre em demanaven què hi portava i sovint comentàvem sobre gustos creuats.

L’espai era tubular. Entraves pel diguem-ne carril de la dreta (mirant des de la porta cap al fons del local) i anaves passant per les novetats, la secció de fotografia i cinema, i la narrativa en castellà. Això a la taula d’enmig. Als prestatges que penjaven de la paret hi havia la part d’arquitectura, disseny, etc.

Més enllà hi havia una taula més petita, amb el recull de llibres de poesia, i a banda i banda una mínima exposició fotogràfica. Al final hi havia la secció infantil.

Tornant pel carril de l’esquerra trobàvem la narrativa en català, la filosofia i l’assaig i una part dedicada a llibres d’auto-ajuda i esoterisme que sempre em vaig demanar què hi feia allà. A les parets hi havia un munt de narrativa que, com que no era novetat, el màrqueting ja no valorava, però era on ens esperàven les novel·les d’aquells autors dels que voliem llegir-ne més.

Molts anys vaig començar els dissabtes passant per Tartessos i tornant a casa carregant més llibres dels que podia llegir.

Ara el sector està en crisi, i més en aquest estil d’establiment. El format digital i les economies d’escala impulsades per la globalització afavoreixen altres models de negoci. Però ni les botigues online ni els grans emporis empresarials poden proveir, de la mateixa manera i amb la mateixa cura, aquell servei d’editor i acompanyant que oferia Tartessos i encara continuen oferint tants d’altres.

Fa poc vaig passar amb la meva estimada Gemma per la Fnac. Dos lletraferits es volien distreure mirant portades de llibres i, potser, comprant-ne algun. Li vaig poder senyalar un parell de còmics que ella no coneixia (Maus i 300) però no vaig trobar res que em cridés l’atenció. Al cap de pocs dies vaig anar-hi a Laie: vaig apuntar un munt de títols per quan s’acosti el meu aniversari. Em va passar el mateix a Altaïr, i segur que m’hagués passat a La Central.

Salut i sort,
Ivan.