Reformes i revolucions

Avui tinc ganes de recordar les lliçons d’Història què vaig rebre fa tants anys a l’ensenyament públic. Si algú vol corregir, confirmar o ampliar detalls, si us plau què posi fonts recomenables en els comentaris (a mi ara em fa mandra i la Viquipèdia la sabem trobar tots).

Pel que recordo, a Rússia va haver-hi dues revolucions durant el 1.917. Diferents sectors de la societat havien demanat durant molts anys reformes polítiques moderades, sense qüestionar l’estructura política de l’Imperi, però només havien rebut per resposta ordres d’exili o bales.

La primera revolució, del febrer i liderada pels liberals, va voler fer una reforma del sistema: monarquia constitucional, estat de dret i tot això. No se’n van sortir. Principalment per dos factors: l’estat autòcrata dels tsars era un autèntic desastre (i quan el tsar Nicolau II va ser destituit de facto, un veritable caos) i la marxa de la I Guerra Mundial, què minava la moral de la població i exigia una quantitat ingent de recursos que no es podien emprar en tasques més profitoses i necessàries. A més van haver altres factors, com les actuacions dels contrarevolucionaris monarquics, l’actuació dels soviets socialistes i la molt efectiva campanya política dels molt minoritaris bolxevics.

Com què la reforma controlada no va rutllar, a l’octubre els bolxevics van assaltar el poder. Eren els més radicals, eren molt minoritaris, i no tenien suports ni a l’elit ni a l’exterior. Però tenien molt clar el què volien i estaven molt decidits a aconseguir-ho.

Això li va passar a Nicolau II per diversos factors: sobèrbia, desconeixement del seu propi país, etc., però especialment perquè aquest senyor no havia après prou Història. Del contrari, potser haguès considerat un error que no calia repetir la negativa de Lluís XVI de França a qualsevol mena de reforma econòmica quan encara ningú no gosava mirar cap a La Bastilla; o la intransigència del monarca britànic davant dels colons nord-americans que reclamaven representació al parlament britànic; o la negativa de les Corts de Cadis a modificar l’estructura de poder a les colònies americanes.

Tanmateix, Nicolau II no ha estat el darrer en adonar-se per la força que si els moderats no se’n surten aleshores la fitxa passa a mans dels més agoserats. A la majoria de païssos, els que governen tenen formació jurídica o militar, no pas en Economia o Història. I això té conseqüències en la perspectiva amb que enfronten les situacions de govern.

Recordo l’Esperanza Aguirre defensant la importància de les matèries humanístiques a l’educació. No sé si desitjar o no què el Mariano hagi après Història.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

8 thoughts on “Reformes i revolucions

  1. A l’ensenyament actual s’ha devaluat tant el coneixement humanístic, que fa inclús por preguntar als fills adolescents si saben qui va ser Nicolau II. Sembla mentida que el problema de l’educació sigui en quina llengua aprenen els fills i no què és el que aprenen. Diuen que el país que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la. Crec que alguna cosa haurem de fer amb els estudis, perquè a l’informe PISA ens diuen que en mates i llengües som negats, però si ens fessin la prova en història, el resultat seria catastròfic.

    Mentre algú no es decideixi a prendre’s seriosament l’educació i no la faci servir d’arma política, no avançarem. _I si resulta que posem de ministre/conseller d’educació un jurista, ja pots imaginar quin serà el resultat. El dia que es posi en el càrrec a una persona que realment hi sigui pels seus mèrits professionals com a tècnic de la matèria i que cregui que està al servei d’aquell objectiu i no del partit, hi haurà esperances que realment les coses rutllin. Aquesta és una revolució real i necessària.

  2. La teva interpretació teleològica de reformes i revolucions no és a la Història. És una lectura ideològica (legítima) que et resulta còmoda pel teu tarannà però que peca en general d’unes quantes coses, entre d’altres de biaix de supervivència i del biaix cognitiu que normalment se’n diu retrospectiu i que aplicat a la història se’n diu fal·lacia de l’historiador.

    A priori tota aquesta gent que anomenes reformistes als uns i revolucionaris als altres són indistingibles i igual de perillosos per a l’status quo. Ni més ni menys. I en qualsevol cas l’etiqueta la reben a posteriori. Els de les revolucions àrabs de la primavera àrab són revolucionaris o ja els hem degradat a moderats? O depèn del país i de si han tingut més èxit o menys? I com que les narratives de la Història estan construïdes a posteriori per qui fa el relat resulta que si agafes prou casos a vegades els revolucionaris fan la revolució els primers i triomfen però de vegades fracassen i potser venen després els moderats. I de vegades passa al revés: primer van els moderats i després els revolucionaris.

    Amb una mica de trampeta amb el llenguatge també: hi ha una pila de senyors revolucionaris que fa una revolució que posa fi a la Rússia dels Tsars. Volen acabar amb el règim, una cosa que al Tsar li fa molta il·lusió com tots sabem. Uns quants revolucionaris d’una corda i uns quants de l’altra. Que converteixis en moderats els que van perdre i la seva revolució en una reforma perquè era liberal converteix la Revolució Gloriosa anglesa o la Revolució Francesa en actes d’estricta moderació. Ai si Maria Antonieta aixequés el cap 😉

    1. M’ha agradat molt el teu comentari, què com sempre aporta molt. Ara afegeixo una confessió i una altra consideració.
      Confesso que si, què faig servir la meva interpretació d’uns determinats fets històrics. Una cronologia es llegeix, són dades; una història es llegeix i s’interpreta, és informació.
      La consideració: els liberals proposaven mantenir el Tsar com a cap de l’Estat, guanyar la guerra i estudiar com fer una reforma agrària; els bolxevics exigien la república, sortir immediatament de la guerra i col·lectivitzar immediatament la propietat de les terres de conreu. Si vols dir-li a uns revolucionaris a la podem i als altres a la CUP, a mi m’està bé; però opino que uns defensaven canviar el repartiment del pastís (poder), mentre altres volien ensorrar el castell i fer-ne un de nou i completament diferent.

      1. Deixem de banda la guerra, que és el que demana més bla, bla, i les precisions prescindibles. De la Viquipèdia: “La paraula tsar deriva del llatí Caesar, pres del títol dels Emperadors Romans des Octavius Caesar Augustus (Cèsar August), que el va usar com a descendent de Caius Julius Caesar (Juli Cèsar).

        Els tsars eren i es proclamaven “autòcrates”, és a dir, amos de tot el poder polític i econòmic, i Protectors de l’Ortodòxia, la religió ortodoxa russa. Eren, per això, emperadors, reunien el poder absolut a Rússia”.

        A un tio així el vols fer monarca parlamentari dels de figurar i et sembla que això és més raonable i moderat que fer-lo fora i que li havia de semblar més bé una cosa que l’altra?

        Dos. L’esment a la Reforma Agrària és una de les bitxes que més sang ha fet vessar. No sé quines ressonàncies et porta a tu col·lectivització (bé sí que ho sé però no ve al cas) però a mi, biogràficament, l’esment a la reforma agrària em fa venir la imatge de piles de cadàvers a Amèrica Llatina en l’època de la Revolució Sandinista. Compte amb pensar que és una collonada la mar de raonable acabar amb la forma de vida de Tsar i la de la noblesa que hi donava suport.

        Tres. Ara que ja l’he llegit ja et puc recomanar Why Nations Fail.

      2. Vols saber el pitjor? A la meva memòria li dius “reforma agrària” i li venen Rafael Escuredo, Duquesa de Alba i peonadas. I el fet què una mesura provisional (el famós PER) hagi durat una generació sencera.
        No, el Nicolau i la seva cort no crec què veiessin gaire matisos entre liberals i bolxevics. De fet, en Nico tenia una tendència consolidada en això d’enviar regiments a rebre manifestants pacífics. Però això no vol dir què ambdós grups fossin el mateix, oi?

        Apunto la recomenació, per quan tingui temps de llegir.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s