Di Caprio en bona forma, l’Scorsese rutinari i un grapat de secundaris de molta volada.

The Wolf of Wall Street està basada en tot el llibre autobiogràfic de Jordan Belfort, què està basat en el què va passar realment: una colla d’espavilats es van fer rics a costa d’un munt d’ingenus. Us sóna de res la trama? Res de política, però. Un munt de capitalisme descarnat, cap mena d’ètica, i un munt d’excessos hedonistes i de trencar els límits a l’hora de gaudir de la vida a tope.  Sembla què Scorsesse hagi volgut creuar dues pel·lícules d’Oliver Stone: The Doors i Wall Street.

El resultat què ha aconseguit és bo però no excel·lent. Hi ha un munt d’escenes magnífiques. Martin Scosese sempre ha excel·lit en la direcció d’actors i en elaborar seqüències en què la música acompanya l’acció sense necessitat de cap diàleg. Aquí a més s’aprofita de l’aire irreal de la història (què sabem què és veritable però què costa de creure) i l’accentua amb escenes en què el protagonista s’adreça directament a l’audiència. Si, Martin també és un gran admirador de Woody. Però també hi ha un grapat d’escenes què s’allarguen massa i així el film acaba durant tres hores. I tres hores, encara que siguen de bon cinema, és molt de temps.

Cinquè cop que Leonardo es queda a la vora de l’Oscar i va camí de replicar la carrera de Paul Newman. Aquí torna a estar sensacional, alternant histrionisme, subtilesa i talent per la comèdia. Em costa molt nomenar altres actors de la seva generació què aguantin la comparació.

I això què a The Wolf of Wall Street l’acompanyament és tremendament bo. Començant pel Matthew McConaughey, els per mi fins ara desconeguts Jonah Hill i Kenneth Choi, i arribant a l’entranyable Rob Reiner. Curiositat: la terna de directors què fan d’actors es completa amb Jon Favreau i Spike Jonze.

A mi m’ha agradat força, especialment el fet què converteix una història molt dramàtica en una comèdia slapstick d’allò més seriosa. Ah, i si us agrada veure noies despullades, us en fareu un tip.

Adient pels que fan llistes de coses que farien si els toquès la loteria. Contraindicada si teniu una peixera al menjador de casa.

Salut i sort,
Ivan.