Catalunya no té aliats clars què l’ajudin a assolir la independència, però Espanya tampoc no pot comptar amb gaires aliats què l’ajudin a impedir-la.

I això és així perquè a les relacions internacionals manen totalment els interessos de cada país, tal com han aprés els ciutadans de l’antiga Iugoslàvia, de la nova Bòsnia o de l’ara torturada Síria. Les opinions públiques, les tradicions, les pertanyences a lobbies comuns… Els interessos.

És per això què costarà moltíssim què algun govern doni un suport explícit al procés independentista. Els comentaris d’algun ministre bàltic no passen de ser opinions expressades de manera personal en una entrevista, si més no oficialment.

I és lògic què els caps de la Unió Europea repeteixin el què hi ha escrit en els tractats i defensin què el procés es resolgui de manera interna a Espanya (és a dir, sense què els esquitxi a ells) i de manera dialogada. Els governants, com els empresaris, valoren molt l’estabilitat. I què no els belluguin la cadira.

Fins i tot podem comptar amb la ferma oposició d’actors de primeríssima importància geopolítica com la Xina o Rússia que mai de la vida voldran recolzar el què no volen què ningú altre recolzi a casa seva. I els tibetans i txetxens reben molta solidaritat, però molt poc ajut, recordem-ho.

Però, tampoc ningú no vol retratar-se en contra, ni tant sols l’emperador, ja què el què avui pot no semblar convenient el dia de demà pot ser-ho d’allò més. I una hipotètica Catalunya independent no seria Suïssa, però tampoc Sudan del Sud ni la versió gran d’Andorra.

Rajoy pot ser passiu però no desmemoriat, i sap què Espanya no ha gaudit de grans suports per part dels seus socis europeus quan els ha necessitat. Veneçuela, Argentina i Colòmbia han pres decisions greus i contràries als interessos espanyols sense què els suposats aliats es presentessin disposats a ajudar. I Margallo, a qui pel càrrec li toca dir públicament el missatge del govern, personalment sap un munt de com es reparteix el peix a l’àmbit internacional i sap com se les gasten amics i aliats.

Avui hi ha un escenari en què tots els tercers valoren l’estabilitat d’una bassa on no hi ha onades. El suposat dia de demà, caldria veure on ha deixat la barca la tempesta.

Salut i sort,
Ivan.