Aquí en ve una de bona: a Liechtenstein ja no naixerà ningú més, si més no de moment.

Resulta què tanca la única maternitat què hi queda en aquest petit país. I per tant totes les mares hauran de sortir del principat per a poder parir a hospitals de Suïssa o d’Àustria, principalment.

Com saben els dels pobles petits, on no surt a compte tenir un establiment d’aquestes característiques, tant hi fa on era el quiròfan o el llit, el què compta és on et cries i on et vincules sentimentalment. Però, l’ordenament jurídic acostuma a produir-se en grans nuclis on molts es creuen què tenir-la més llarga (la població, és clar) vol dir què ets millor.

Desconec si Liechtenstein aplica o no el ius soli, però en aquest cas (i què no ho combinès amb el dret de sang) el país estaria en perill d’extinció, o si més no de tenir dins d’una generació una població totalment estrangera. Una paradoxa que delata un cop més aquells que jutgen les persones pel lloc on nàixen. Altrament dit, racistes.

Com què ningú no pot escollir on naix, és injust què hom el jutgi per un fet on no ha tingut cap influència. No hauria de ser perfectament clar?

Salut i sort,
Ivan.