Hacia lo salvaje

Un bon àlbum què es deixa escoltar molt fàcilment.

No sóc gaire d’Amaral, però aquest seu darrer treball m’ha agradat força. Han afegit sabroses dosis guitarreres al seu pop entre alegre i melancòlic i els ha sortit un disc rotund i amb personalitat.

Destaco Antártida i Montaña Rusa, mentre què potser la cançó més fluixa és la que dóna el nom al conjunt; Riazor torna a parlar de nostàlgia i amistat com ja ho van fer a Son mis amigos; alguna pinzellada de brit pop a Esperando un resplandor, intimisme embolicat amb ritme (Si las calles pudieran hablar, el típic del duet) i especialment, el CD acústic on les cançons s’han de defensar sense potència elèctrica i el resultat és igualment colpidor.

Adient per escoltar sense prejudicis. Contraindicat per a fans de bandes adolescents.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s