El raonament de la Delegada del Gobierno a Catalunya és impecable: hem de protegir els què tenen diners, perquè són els què poden fer despesa, invertir, i consumir, a vingut a dir. I cada cop n’hi ha menys, afegeixo jo. Ho llegeixo a El Periódico i podeu veure el vídeo del programa del Cuní.

De fet, fora bo que un dels eixos de la política econòmica del Gobierno (i de qualsevol govern) és que cada cop haguès més gent amb més poder adquisitiu. Això estimularia el creixement econòmic, oi?

En canvi, què molts pocs tinguin encara més riquesa, que no em sembla moralment malament, no em sembla econòmicament profitós: arriba un moment en què no tenen més temps o més forces per a invertir o gastar més, amb la qual cosa els seus diners passen de ser un actiu econòmic a un recurs financer malbaratat.

Dec de ser equivocat, perquè cap dels economistes que guien els nostres destins fa el què jo penso. O no són economistes els que maneguen els fils de l’Economia?

Un altre tema seria, que no crec què sigui el cas (i ara!) que la senyora Delegada opinès què ja n’hi ha prou amb que només uns quants tinguin poder adquisitiu i puguin gastar; i se li foti què passa amb els altres (que cada cop són més). Aquí si què hi tinc objeccions morals i prou grans. Perquè aleshores ja no estariem pas parlant d’Economia (per cert: què farien les empreses amb molts menys consumidors?) sinó de drets de les persones, i de persones amb diferents nivells de drets. I per aquí jo no passo.

Salut i sort,
Ivan.