Demanava el francis black a un comentari com anaven els clubs de lectura. Això, senyores i senyors, és interessantíssim.
En un club de lectura, on els llibres s’escullen sota el criteri d’algú altre, la ment dels lectors s’obre a les preferències de gent que també té un gran interès en la literatura, però un interès diferent del propi. Es llegeixen coses interessants que un mateix no hagués escollit.
La dinamitzadora del club de lectura de Garcilaso és la Carme Danés, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona. L’avantatge és que situa perfectament cada obra en el seu context cultural: de quines influències es nodreix i quin efecte ha tingut sobre la cultura actual. L’inconvenient és que aclapara una mica amb els minuts que dura la seva lliçó, i sempre fa respecte portar-li la contrària a algú tant qualificat. Però això també és un atractiu, per què al cap de pocs minuts la timidesa marxa definitivament i tothom porta la contrària a tothom.
No recordo quin autor va dir que ell escrivia un llibre i els lectors en llegien un altre. Multipliqueu això per les vint persones que de vegades ens hem aplegat al club. Un munt de vegades m’he sorprés de descobrir interpretacions no ja diferents sinó molt allunyades del que jo havia entés d’una determinada novel·la; i el millor és quan a continuació de la sorpresa apareix la revelació: “té raó!”.
La majoria del grup de Garcilaso són dones jubilades. Predominen les (i els) mestres. El primer dia vaig aparèixer amb el prejudici del poc que tenia en comú amb aquesta gent; al cap del temps m’he adonat del molt que compartim. I quan apareix alguna novel·la situada al franquisme o la transició, èpoques que per edat he viscut inconscientment, és molt enriquidor contrastar el coneixement vital amb l’adquirit a través dels llibres d’història.
Per qüestions d’agenda, tard o d’hora hauré de deixar el club. Però el trobaré a faltar una barbaritat.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!