El periodista John Carlin ha escrit un llibre entretingut, instructiu i profundament humà sobre el final de l’apartheid.

Tot i que la promoció del llibre es centra en l’ús ideològic del rugbi, aquest ni és un llibre sobre l’esport, ni està centrat en la Copa del Món que van guanyar els Springboks el 95. Però si que destaca la importància que li va donar Mandela els símbols dels afrikaner; el rol que van jugar els boicots als Springboks primer i el permís a poder competir internacionalment després; i com aquella Copa del Món 1995 va canvir actituds i estats d’ànim.

Playing The Enemy es centra en com Nelson Mandela va seduir els seus rivals polítics, començant pels líders del National Party i per funcionaris estratègics i acabant pels caps de l’extrema dreta boer. El llibre explica un munt d’anécdotes i petites històries que donen una idea de l’enorme dificultat que suposa un canvi de mentalitat a tot un país. John Carlin posa l’èmfasi a les relacions personals, directes i properes, com a motor del canvi. És per això que crec que el nom que li donarà Clint Eastwood a l’adaptació cinematogràfica, The Human Factor, és molt més adient.

Playing The Enemy no explica ni tant sols superificialment, i això és una mancança greu, els termes dels acords que es van assolir i com es va resoldre tant políticament com jurídicament l’apartheid. John Carlin ha volgut donar la visió humana, del carrer, i en això es pot dir que ha fet una bona feina. El llibre és tant emocionant com fàcil de seguir i dona la mesura de l’enormitat del que ha aconseguit Mandela.

El que més m’ha agradat llegir és com el govern sudafricà va començar amb molt de temps per endavant la tasca de preparar Mandela i el Congrés Nacional Africà per a governar el país. Mostra una visió i un lideratge excepcionals, que m’han recordat de seguida la relació entre Lord Mountbatten i Nerhu, explicada per Dominique Lapierre i Larry Collins a Tonight, Freedom.

En aquesta entrevista a TV3, el mateix John Carlin comenta durant una mica més de mig hora el llibre.

Adient per ensorrar prejudicis i esbrinar quines són les preguntes a fer. Contraindicat pels qui cerquen respostes senzilles.

Salut i sort,
Ivan.