Saramago ha escrit un llibre tendre i amable, que es llegeix bé i es recorda millor.

Jo fins ara coneixia el Saramago més pessimista i crític del seu Ensayo sobre la ceguera, però El viatge de l’elefant està a les antípodes. Tota l’agror i el desencís del l’un esdevenen bon humor i bonhomia en l’altre. El trasllat del paquiderm entre Lisboa i Viena és l’excusa per a que Saramago reflexioni sobre la condició humana i sobre com diferent gent reacciona de manera diversa als mateixos esdeveniments.

Com sempre amb aquest comunista irreductible, la gent humil surt ben parada i els poderosos pateixen la crueltat de la sàtira. Una cadena d’esdeveniments històrics rigurosament documentats li serveixen per encadenar unes quantes anécdotes tant delicioses com ilustratives del comportament humà.

Saramago, a més, estableix un interessant diàleg entre el segle XVI i el present, on es demostra que els temes essencials són atemporals i que moltes coses que creiem que són mals del present són en realitat constants universals.

Adient per a passar una bona estona i alimentar una millor conversa. Contraindicat si esperaveu un llibre de viatges o una novel·la històrica.

Salut i sort,
Ivan.