Chrome Dreams II

Ja fa un mes que tenim el darrer àlbum de Neil Young entre nosaltres. Com us podeu imaginar, jo el considero del millor que he escoltat aquest any. Agarreu-vos, que el comentaré a fons.

Chrome Dreams II

Chrome Dreams II obre amb Beautiful Bluebird. Country del de sempre, amb la guitarra, la steel guitar i els coros d’acompanyament. Sortit directament de la mateixa vena que va inspirar àlbums com Old Ways.

Boxcar li afegeix ritme a la proposta. Estilisticament és més folk, tot i que el banjo ho dissimuli. Aquí ens podem remetre a àlbums com el seu primer en solitari (Neil Young) o l’arxifamós Harvest.

Ordinary People és una macrocançó que durà més d’un quart d’hora. Guitarra elèctrica a dojo i Neil predicant sobre la virtut de la classe treballadora, mentre la banda improvisa un llarguíssim desenvolupament de la melodia principal i la secció de metall li dóna color i caliu a l’aire. Impossible no evocar Cowgirl in the Sand, l’atmosfera de Living With The War o This Note’s For You, on havia d’aparèixer originalment.

Tornem a la vessant acústica. Shining Light és una balada romàntica i bucòlica, de la mena que van convertir en Rei a Elvis Presley i de les que Neil Young ha fet abans, com és el cas de Harvest Moon. Els que us extranyaveu que Neil esmentés sempre The Shadows com una de les seves influències, fixeu-vos en el joc de guitarres.

The Believer és una altra balada, més naïf, que canta les excel·lències de la vida plàcida i tranquila al camp. En contra de la convenció, no és gens country però si tot el camp que podeu imaginar-vos. Emparentada amb aquell deliciós Our House que va interpretar acompanyat de Crosby, Stills & Nash.

Contraataca la vessant més elèctrica i rockera amb Spirit Road, que sembla sortida dels descarts de l’extraordinari Ragged Glory. Si no són els Crazy Horse en persona qui l’acompanyen, ben bé ho semblen. Quan vulgueu sortir a la carretera cavalcant una Harley Davidson, ja teniu un himne.

I si el que voleu és una cançó per posar al cotxe mentre sortiu de farra amb els vostres amics, aquí teniu Dirty Old Man, divertida i gamberra, talment com una de les clàssiques històries de cervesa freda i ties calentes d’AC/DC, però tallada pel mateix patró del Ragged Glory. De debó que no són els Crazy Horse?

Això ja s’està escalfant massa, oi? Per això tenim Ever After, country a molt poques revolucions i amb la steel ben afilada. Si heu de fer dormir alguna criatura, aquesta és la vostra, tant per la música com per l’edificant lletra. Si abans he esmentat Old Ways, ara podem parlar del Comes a Time, l’àlbum més country de la seva discografia.

I arribem a No Hidden Path. Un quart d’hora de rock complexe i contundent. Complexe per la lletra, lírica i rebuscada com poques, i pel tempo viu i contingut alhora, just la contradicció del que és el rock’n’roll, pura víscera. El referent aquí és I’m the Ocean, del seu àlbum Sleep with Angels, que seria la versió histèrica de No Hidden Path. Cada tant de temps, algú em demana què te Neil Young per a que m’agradi tant. No ho sé, però la resposta està en cançons com aquesta, que m’agraden, m’entusiasmen, em fascinen i no puc parar d’escoltar-les.

Arribem al final. The Way. Protagonisme per un cor infantil i un piano en una balada dolça però no pas ensucrada. Després d’un quart d’hora de guitarra elèctrica, Neil Young acomiada Chorme Dreams II amb una visió idílica i optimista de la vida.

Què aporta de nou aquest disc a la seva discografia? Ben poca cosa. Afegeix més qualitat al seu repertori? No pas. Sembla una imitació de si mateix? Tampoc, sembla una obra ben original. I què tal es compara amb el rock que es fa avui en dia? Dóna trenta-mil voltes a tot el que escolto a Radio 3 i semblants. Ara em sembla un disc menor dins la seva ja inmensa discografia, però d’aquí uns anys, quan algú em demani quin podria ser un bon CD per introduir-se en la música de Neil Young, li esmentaré aquest Chrome Dreams II. Sóna a àlbum clàssic.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s