Insurgent

El segon film de la tetralogia Divergent baixa sensiblement el nivell respecte de la primera entrega.

Insurgent_poster

Divergent posava en escena un escenari distòpic que tenia el seu interès, però aquesta segona part no aporta res en aquest aspecte. És només un film d’acció enfocat a adolescents.

Hi ha una ínfima trama romàntica (hi ha un noi i una noia; ja arriben enamorats de la primera part, però encara no han consumat el seu amor; imagineu) uns quants efectes visuals i les sempre estimulants presències de Naomi Watts i Kate Winslet.

Completen el quadre d’Insurgent moltes de la ciència ficció clàssica, des de La fuga de Logan fins a Total Recall, que fa gràcia veure que continuen vigents, però que hom agrairia millor emprats.

Adient per a abandonar temptacions crepusculars. Contraindicada si teniu fresc Animal Farm.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

You Will Meet a Tall Dark Stranger

Feia vint anys que no podia juntar dues frases: “he vist una peli de Woody Allen” i “he vist una mala pel·lícula”.

Woody Allen - Coneixeràs l’home dels teus somnis

El plantejament de You Will Meet a Tall Dark Stranger és interessant i tant bo com el de la majoria de l’obra alleniana, però el desenvolupament falla estrepitosament: sent comèdia declarada, no fa riure en cap moment (ben justet un parell de somriures); i com el drama que acaba sent, falta clímax.

Perquè aquesta és la més greu: You Will Meet a Tall Dark Stranger sembla una pel·lícula feta de mala gana. Ni la direcció d’Allen té gens de trempera, ni un actoràs com Anthony Hopkins aconsegueix en cap moment transmetre un mínim de sentiment, credibilitat, força.

La resta del repartiment fa el que pot. Naomi Watts ho fa de maravella i (bellesa a banda) és el millor de You Will Meet a Tall Dark Stranger. Josh Brolin m’ha tornat a agradar molt, el Banderas cumpleix amb nota, i la Lucy Punch (que repeteix el paper de rossa tonta de Being Julia) ho broda.

La impressió que em queda és que aquest cop convenia que l’escriptura del guió s’hagués allargat molt més. No sé si el ritme de film per any és voluntari o imposat per algun contracte, però aquest cop s’ha volgut lligar tot massa ràpid i la maionesa s’ha tallat.

Adient per fanàtics de Woody Allen. Contraindicat si busqueu la comèdia que prometia el trailer.

Salut i sort,
Ivan.

21 gramos

Si vols relaxar-te, no miris aquesta pel·lícula.

Si tens el cor sensible, no miris aquesta pel·lícula.

Si no pots sufrir els drames, les tragèdies o els problemes dels altres, no miris aquesta pel·lícula.

Però si aprecies les bones interpretacions, t’estimulen les reflexions sobre els temes fonamentals de la vida, no et fan res les narracions poc convencionals i disfrutes més d’un film després d’haver-lo vist, 21 gramos és un film per a tu.

21 grams

Una pel·lícula duríssima sobre la mort i el patiment que provoca en els que queden vius, sobre la por a morir, i sobre la por a continuar vivint quan la vida no ens somriu. Si heu vist alguna altra obra d’Alejandro González Iñárritu, com per exemple Babel, no cal explicar res més: mateixa parella de guionistes, mateix esquema tipus Short Cuts, mateix compositor i tipus de música.

Sensacionals interpretacions de Sean Penn, Naomi Watts i Benicio del Toro. Sense cap mena de dubte, el millor del film.

De totes maneres, la reflexió és molt incomplerta. Com que és una pel·lícula, cal posar-li una trama dramàtica per a crear interès i atreure públic, però la major part de la gent accepta, resignadament i irreflexivament, allò que la vida (el destí, Deu, la bona o mala sort) els depara.

Salut i sort,