Robert Reed: Sanctuary

Havia una vegada un admirador de Mike Oldfield que es deia Robert Reed i que somniava en fer un àlbum com el Tubular Bells. Doncs un cop que Mr. Reed s’havia convertit ja en músic professional i tenia el seu propi grup de rock progressiu, va per fi portar a termini el seu propi homenatge a Mike Oldfield. El resultat és aquest Sanctuary, un enregistrament composat, arrenjat, interpretat i produit pel Robert Reed i què compta amb no només una llista d’instruments molt semblant a la del Tubular Bells sinó també amb la col·laboració del productor (Tom Newman) i l’enginyer … Continua la lectura de Robert Reed: Sanctuary

Tubular Bells

Quedarà eclipsat pel mig segle què fa de l’eclosió de The Beatles, però aquest any també fa quaranta què es va publicar Tubular Bells. Una obra trencadora, gegantina en el seu moment, que trenta anys després què jo la descobrís continua no només agradant-me, sorprenent-me. Aparentment gens comercial però què va fonamentar l’imperi de Sir Richard Branson i què ha estat versionada repetidament pel seu autor, crec què de manera excessiva. El primer què vaig escoltar de Mike Oldfield va ser el seu Five Miles Out. I si hagués de quedar-me amb un àlbum seu, a banda de Tubular Bells … Continua la lectura de Tubular Bells

Music of the Spheres

Rock simfònic, rock progressiu, techno-music, new age, ambient, música clàssica, … De quantes formes diferents s’ha etiquetat la música de Mike Oldfield? A Music of the Spheres es reconeixen totes les constants de la discografia oldfieldiana. Bellesa, complexitat formal, i una certa manca de sentiment. Quan a l’adolescència em vaig fer fan de Mike Oldfield ho vaig fer enlluernat d’una manera diguem-ne racional. Escoltava el Tubular Bells, Crises, i l’Ommadown amb auriculars. Res a veure amb (per posar un exemple) el moviment inconscient que m’inspirava Bob Marley. Trenta anys més tard Mike Oldfield continua fent un tipus de música molt … Continua la lectura de Music of the Spheres