Music of the Spheres

Rock simfònic, rock progressiu, techno-music, new age, ambient, música clàssica, … De quantes formes diferents s’ha etiquetat la música de Mike Oldfield?

A Music of the Spheres es reconeixen totes les constants de la discografia oldfieldiana. Bellesa, complexitat formal, i una certa manca de sentiment. Quan a l’adolescència em vaig fer fan de Mike Oldfield ho vaig fer enlluernat d’una manera diguem-ne racional. Escoltava el Tubular Bells, Crises, i l’Ommadown amb auriculars. Res a veure amb (per posar un exemple) el moviment inconscient que m’inspirava Bob Marley.

Trenta anys més tard Mike Oldfield continua fent un tipus de música molt semblant. Music of the Spheres està intepretat per una orquestra simfònica i un cor, però recorda moltíssim a l’Incantations, la banda sonora de The Killing Fields, i els diferents Tubular Bells que Oldfield ha anat generant durant aquests gairebé quaranta anys.

El qui ha canviat sóc jo. Ara demano més sentiment i ofereixo menys temps i de pitjor qualitat per a escoltar la música. El resultat és que Music of the Spheres m’ha agradat i prou. No m’ha sorprés, ni emocionat, ni trasbalsat, ni entusiasmat.

Adient per a acompanyar la jornada laboral. Contraindicat pels aficionats a anar escoltant cançons soltes de molts àlbums alhora.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

2 thoughts on “Music of the Spheres

  1. Manca de sentiment a la música d’Oldfield???? Respecto la teva opinió, però crec que parlo en nom de molts fans de l’autor de TB, i en conec moltíssims, quan dic que emoció i sentiment no és justament quelcom absent a la seva música.
    Pocs artistes transmeten tantes sensacions, emocions i sentiments a través de les seves creacions com el senyor Oldfield, malgrat la seva irregular qualitat al llarg dels anys.

    1. Aclarim-ho.
      Escoltar per enèssima vegada el Tubular Bells o el Crises, encara trenta anys després de descobrir-los, m’emociona i, segons el moment, em posa eufòric. Però en general, aquest tipus de música és més freda que no pas el blues o el soul. Trobo que va adreçada més al cervell que no pas al cor.
      També, comparat amb gent com Suzanne Ciani o Andreas Vollenveider, Oldfield és un terratrèmol d’emocions.

      Salutacions i benvingut a Lo Bloc.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s