Che de luxe

La foto és més aviat dolenta, però la imatge és reveladora. Ho vaig veure a l’aparador d’una botiga de luxe a Gstaad. El que va morir defensant la revolució socialista, imatge d’objectes de luxe en un paradís consumista. No li veig el sentit a tanta banalització dels referents culturals (o potser hauriem de començar a dir simplement “d’ús corrent als mitjans de comunicació”?). i crec què és un símptoma de pèrdua de la memòria col·lectiva. Sempre he estat favorable a les actituds iconoclastes, i respectuós amb els gustos estètics i les decisions lliures al mercat (si, n’hi ha). Però han de tenir … Continua la lectura de Che de luxe

Mobiliari urbà patrocinat

Avui us torno a castigar amb més fotos de Gstaad. I és què en un país què presumeix de ric, em resulta curiós què alguns elements públics, com són ara aquest parell de fonts, siguin un regal d’alguns famosos. Potser el país és ric per això… I tampoc no és què gent com la Julie Andrews, la Liz Taylor o el Bernie Ecclestone necessitin gaire reconeixement públic, opino sense coneixer-los. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Mobiliari urbà patrocinat

Gstaad

A Nevada hi ha Las Vegas, i a Suïssa hi ha Gstaad. Aquest poblet alpí és la caricatura del tòpic suís: carrers asquerosament nets, maquíssimes cases tradicionals de recent construcció, un silenci ambiental tant aclaparador com les campanades de diumenge al migdia, tot de botigues de productes exclusius què pots trobar a qualsevol centre turístic del món, i preus que s’enfilen tant amunt com les muntanyes que envolten Gstaad. L’idioma què més vam escoltar al carrer és l’anglès, parlat per gent, tant jove com més granadeta, que vestia ulleres de sol i roba de marques de luxe. Lluent, bonica i sense … Continua la lectura de Gstaad