Elvis: Mistery Train

Aquesta setmana, Lo Rei hagués fet vuitanta anys. L’únic rei que els republicans el venerem. Fins i tot el mític ministre d’exteriors de la URSS Andrei Gromyko deien que n’era fan. He escollit aquesta Mistery Train perquè el Jim Jarmusch la va fer servir com a títol d’una encisadora pel·lícula on també sortien Joe Strummer, John Lurie i l’Screamin’ Jay Hawkins, dels qui ja parlaré un altre dia. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Elvis: Mistery Train

El Rei

A diferència del què comentava fa poc, la notícia de l’abdicació de Joan Carles I, tot i ser un esdeveniment històric, no crec què vagi a canviar gaire coses. Perquè aquest gest, què no aporta cap novetat al procés dissenyat a la constitució, té més de fugida cap endavant què no pas de canvi de rumb. I perquè la figura del Cap d’Estat espanyol té un simbolisme, ara mateix, molt discutible. I per molt què alguns proclamin què podem,  no veig manera de precipitar un debat seriós sobre la formulació de l’Estat simultàniament al Mundial de futbol… En qualsevol cas, … Continua la lectura de El Rei