Funked Up and Chilled Out

Un molt bon disc de jazz mestís. Segur que molts de vosaltres recordeu l’acaramelat i ara passat de moda Kenny G. O també un duet britànic que es deien Shakatak. Música pop instrumental amb pretensions de qualitat, prou animat per a atreure el sector més jove, prou dolç com per no espantar el més correcte, música ambiental apropiada per a gairebé qualsevol ambient. Doncs la Candy Dulfer emplena aquest espai però a més li afegeix unes saboroses dosis d’adrenalina i ritme. És com un Maceo Parker però sense les referències llatines, per entrendre’ns. El mestissatge aquí és d’influències (pop, jazz, … Continua la lectura de Funked Up and Chilled Out

Givin’ It Up

Una parella d’icones de l’anomenat smooth jazz signen un disc perfecte, en el que han aplegat un munt de figures convidades. Els convidats físics inclouen Patti Austin (una grandíssima i menys coneguda del que es mereix cantant de jazz), Paul McCartney, Herbie Hancock i Stanley Clarke, i entre els convidats virtuals, aquells que van escriure cançons que aquí es versionen, podem mentar Darryl Hall (Every Time You Go Away), Sam Cooke (Bring It on Home to Me) o Bobby Womack (Breezin’), o sigui que estem dient paraules majors. El resultant és excel·lent, tant quan la cosa sóna més smooth (Summer … Continua la lectura de Givin’ It Up

Try! John Mayer Trio Live

Després de dos anys de silenci, ens arriva aquest enregistrament en directe, en companyia de dos altres músics reconeguts en la portada de l’àlbum a igual nivell que el protagonista -gest no gens usual. La música de John Mayer és pot qualificar com de blues eclèctic, que va des de l’ona Lenny Kravitz (els tres primers temes, com Who Did You Think I Was) fins al blues clàssic d’Out of My Mind, amb llarg intro de guitarra al més pur estil B.B. King, passant pel soul de cançons com Vultures on s’aprecia la influència d’uns Hall & Oates i d’altres … Continua la lectura de Try! John Mayer Trio Live