Argo, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula fa uns pocs anys, és un film molt bo.

Com tota història basada en fets reals, no pot jugar la basa de la intriga sobre el desenllaç, però tot i així el film manté de manera contínua la tensió durant tot el seu metratge. Ben Affleck dirigeix Argo amb pols ferm, sense desviar-se un pam del que és explicar una història de forma realista, donant-li una pàtina de documental, donant a entendre moltes coses enlloc d’explicar-les directament i arriscar-se a un resultat barroer. El ritme és més pausat del que acostumem a veure en films del segle XXI i les interpretacions de tot el repartiment són magnífiques, mesurades i amb el punt just de dramatisme.

L’ambientació no només és molt convincent, sinó que reforça el que per a mi és el tema principal i amagat d’Argo: la capacitat de Hollywood de fabricar somnis que ens allunyen de la realitat.

I pels que creieu què és un pamflet proamericà, mireu només els primers dos minuts de metratge.

Adient tant pels afeccionats al cinema històric (què vell que em fa sentir aquesta frase!) com pels cinèfils de l’època clàssica de Hollywood. Contraindicada pels admiradors de Rambo.

Salut i sort,
Ivan.