Una història coneguda i trista; un final terrible; la Història, cal llegir-la.

Des del pròleg del llibre, Paul Preston ja avisa que ningú esperi en les pàgines d’aquesta introducció a la Guerra Civil de cap mena de simpatia per la dreta espanyola. I és cert, no la trobareu pas. Però tampoc trobareu gaire simpatia per a la majoria de personatges polítics que hi desfilen. Amb molt escasses excepcions, Preston reparteix estopa a dojo, i l’única complicitat que se li detecta és amb el que anomenem víctimes civils en les guerres que veiem per televisió.

Igual que va fer Anthony Beevor a la seva altra introducció al conflicte, Preston engega la seva explicació anys abans, perquè vol contar per què va esclatar la guerra, i resulta que no hi ha cap causa immediata a mà, ni tan sols les guspires poden argumentar-se com a tals. L’autor va mostrant l’estructura econòmica, les desigualtats, les lluites anarcosindicalistes, els pactes amb Primo de Rivera i l’adveniment de la República, que un cop llegit tot el volum l’interpreto com el començament del compte enrere cap a una guerra que uns pocs volien molt i que molts van patir.

Però si Beevor, historiador militar principalment, dedica un munt de pàgines a les operacions bèl·liques, Preston posa l’èmfasi a la pulsió social i les lluites polítiques dins dels dos bàndols. Al final, bufetades i canonades no són més que els mitjans que han escollit alguns per a decidir unes quantes qüestions polítiques. I tot i la complexitat del tema i del llarguíssim dramatis personae, l’exposició és planera i la interpretació que en fa s’entén perfectament.

Conscient que molta gent arriba a aquest llibre buscant un tractat més profund, i acaba trobant-se una explicació sense notes a peu de pàgina, Preston ens regala trenta pàgines d’assaig bibliogràfic sobre la Guerra Civil, on comenta els que troba més interessants dels més de quinze mil volums que s’han publicat sobre la matèria, dividits per temes, i incloent tant gra com palla, historiadors a les seves antípodes ideològiques, testimonis que defensen la seva pròpia posició…, i de tots dona la seva opinió o com a mínim en posa nota.

Tot plegat, una lectura que m’ha agradat molt, gairebé tant com la mala lluna que m’ha portat.

Adient per a aprendre i posar context al present. Contraindicat per a passar pàgina i conformar-se amb explicacions senzilles.

Salut i sort,
Ivan.