Èxit inqüestionable de la policia espanyola, que ha detingut cinc pink panthers quan intentaven robar una joieria del Passeig de Gràcia.

Però el que més m’ha impactat de la notícia que ha publicat El Periódico és la reacció infantil, inconscient, estúpida, de gent que veient que havien trets i risc físic s’ha posat a fer servir els mòbils per a immortalitzar el moment.

Narcisisme, afany de protagonisme, pèrdua del sentit de la realitat, confusió entre el que és una pel·li d’acció i la vida real, o tot plegat?

Perdem drets civils i possibilitats econòmiques reals mentre guanyem hipotètiques possibilitats de notorietat virtual. No compensa. I no ens enterem.

I a tot això, els mitjans de comunicació (corregiu-me si us plau si m’he perdut quelcom interessant) han deixat passar la història d’una mítica banda d’atracadors, perquè són més importants els pets de les estrelles del futbol i el que xerren quatre malparlats que no han pegao un sello a la seva vida.

Els que vulgueu saber més sobre els Pink Panthers podeu llegir un article a New Yorker del 2010 o mirar el documental que els va fer la BBC. Algú n’acabarà fent una pel·lícula, i m’agradaria que fos en John McTiernan.

Salut i sort,
Ivan.