Que si, que milenis de civilització, però que la roba que vesteixen les dones continua sent d’allò més important.

I és clar, no és la roba de la dona. És la sexualitat i és la moral. I no precisament de la dona, sinó de l’home.

I és també, l’explotació comercial del cos femení, allò que s’ha anomenat la cosificació de la dona. Que de vegades és exagerat prendre-s’ho a la valenta, però de vegades és tan exagerat que fa mal al cor.

La part del cervell masculí que paga diners és sensible a la bellesa femenina de manera directament oposada a com ho és la part del cervell masculí que s’emprenya i prohibeix coses. Uns disposats a pagar per veure noies en bikini, altres disposats a tot per a que ningú les vegi.

És dominació de qui té el poder sobre qui no el té. És masclisme.

Digueu el que volgueu, però jo no veig altra solució que molta inversió en educació per anar canviant, mica en mica, mentalitats. Que són molt difícils de canviar. I això, malauradament per a les dones, vol dir molt de temps.

Salut i sort,
Ivan.