La norma general és que millor arribar a un acord que no anar a judici. Però en el cas dels mossos del cas del Raval em temo que tots sortim perdent. I molt.

No sé el que va passar al Raval la nit que va morir un home envoltat de mossos d’esquadra. Això, malauradament, només ho saben del cert aquella colla de policies. Han estat acusats de quelcom gravíssim i han assumit una culpabilitat igualment greu però que no els portarà cap conseqüència pràctica a les seves vides.

Suposo que els comandaments policials i polítics han pensat en el bé social i en la seguretat ciutadana. Però aleshores no m’explico l’acord.

La meva filla encara no surt de nit. D’aquí uns anys ho farà i, si res no canvia, ho farà a Suïssa. Aquí la policia reparteix unes hòsties que ni Rambo en els seus millors temps. Però al policia que en dóna una de més o es passa de la ratlla li cau el cel a sobre.

Quan hi ha una manifestació veus un desplegament d’anti-avalots que fa por. Bern té la mida de Mataró, les manifestacions més grans cabrien sense problemes a l’antic Palau dels Esports i els policies que les vigilen no sé si entrarien tots al Camp Nou. Exagero una mica, però crec que m’enteneu. Però els cavalls, les furgonetes amb mànegues d’aigua a pressió, i tot l’armament que es veu és ben real.

Per altra banda, tots els policies estan perfectament identificats amb nom i càrrec al seu pit. La megafonia del centre de la ciutat va donant indicacions de per on passarà la manifestació, quins carrers estan tallats, quines línies de transport públic estan fora de servei (sempre la que jo vaig a fer servir!), etc.

Si, la majoria de manifestacions són cíviques. Però quan els hi surt la vena radical els suïssos reparteixen com el que més.

I també sé que una manifa avisada no és ni de lluny com un incident violent inesperat, no fotem.

Però entenc que la policia suïssa garanteix que res no s’anirà de mare. Crec que quan la meva filla comenci a sortir farà un munt de petites bestieses d’aquelles que fan els adolescents que comencen a gaudir de més llibertat, de l’alcohol i que volen trencar les normes que els tanquen a la infantesa i el rotllo de sempre. I potser serà ella o una amiga o el seu xicot que es passarà, o tindrà una pinta rara, o es passarà de llest amb un picoleto.

I pensant en aquest moment, jo estic més tranquil a Berna que a Barcelona o a Sant Vicent dels Horts. Perquè el que veig aquí em dóna més garanties que allí de que, si arriba el cas i hi ha un policia de per mig, la nena estarà segura.

Es parla molt de la policia com a mitjà per evitar delictes i per a perseguir i castigar els malfactors. Però el principal és què, quan hi ha la policia, tothom està segur. Perquè són gent preparada, entrenada, instruïda, armada i disposada a protegir els que no es poden protegir per si mateixos.

I a Catalunya, ai, hem perdut aquesta sensació. Pel cas del Raval, pel del 4-F i per un munt de casos que van passant en petites notícies a la pàgina 24 dels diaris o les portades de La Directa que llegeixen quatre gats.

L’acord judicial és molt dolent. Per a la reputació dels mossos, si; però especialment per la seguretat ciutadana.

Salut i sort,
Ivan.