He llegit un impressionant article titulat What Do Conservatives Want When They Say “I Want My Country Back?” i no em puc estar de recomenar-vos-el.

L’autor parla específicament dels Estats Units i de la discriminació racial, però el seu raonament aplica a tot arreu i també a altres discriminacions: religiosa, d’orientació sexual, etc., i descriu com un discurs bonic, amb paraules inqüestionablement positives i difícilment criticables, el que de debó defensa és donar el poder a grups concrets pel seu propi benefici i per a excloure del poder (i del benestar social, el progrés, etc.) altres grups.

I també explica de forma clara, tranquila i esfereïdora el que significa que els veïns et jutgin pel color de la teva pell a un lloc on això es recolza legalment.

El racisme és la cristal·lització d’una por natural, al desconegut, a la incertesa, al diferent. Però és un fenómen alimentat per persones i col·lectius amb objectius concrets. I triomfa entre d’altres coses perquè li permet a algú que mai no ha sortit del seu cau i no parla més que la seva llengua materna creure’s millor que algú altre que ha creuat mitja Àfrica com a motxil·lero, s’ha jugat la vida al creuar el Mediterrani, parla un mínim de dos idiomes i s’ha espavilat per a guanyar-se el sostre i l’esmorzar a tot arreu.

Tema tant vell com la civilització, tant actual com les declaracions i actuacions de personatges com Fernández Díaz, i tant urgent d’abordar com el patiment de molts dels nostres veïns que no poden viure amb normalitat si no fan eleccions vitals normals.

Salut i sort,
Ivan.