L’home de moda de la política espanyola, Pablo Iglesias, entrevista periodistes que es dediquen a l’anàlisi política. Bé, al seu programa Otra vuelta de tuerka entrevista més gent, però els dos que jo he mirat han estat els d’Enric Juliana i l’Iñaki Gabilondo.

El diàleg amb Gabilondo va ser molt fluïd. Va establir-se una ràpida complicitat entre tots dos i es poden llegir entre línies coses ben interessants en les afirmacions que fa l’analista i comunicador basc. A més, deixa anar una frase que dóna una molt bona tot i què parcial explicació de perquè la transició va anar d’aquella manera: “A mí la muerte de Franco me pilló con treinta y dos años y tres hijos”, va dir l’Iñaki.

En canvi Pablo Iglesias no va poder establir aquesta connexió amb l’Enric Juliana, a qui va definir com “el hombre de La Vanguardia en Madrid”. Aquí el que em va resultar més interessant va ser veure com Juliana, a qui m’imagino millor polític que la majoria de parlamentaris, exposava de manera molt subtil tesis que s’enfronten directament al que defensa el líder de Podemos. Em va semblar impagable la referència a Pla dient què Catalunya és la província més occidental d’Itàlia, que no va merèixer cap comentari del politòleg ara polític i que en canvi estableix un marc mental i cultural diferent al que es viu a la capital del regne.

Otra vuelta de tuerka esdevé no només una tertúlia interessant sinó també un mitjà útil per valorar la personalitat i el pensament d’un polític què necessita ràpidament ser millor conegut i inspirar confiança a un sector ampli de la població. Analitzar quines preguntes fa i quines deixa passar, on intenta dirigir les respostes del seu interlocutor i quins són els seus silencis pot ajudar a que alguns no s’emportin massa tard una sorpresa que no ho hauria de ser.

Salut i sort,
Ivan.